Independència per a Catalunya, tornem al tema sense acritud cap, però és que d'alguna forma els polítics espanyols han de comprendre les coses sense la maleïda política centralista pel mig, mirin vostès estimats polítics, no els importi si algun o alguns polítics catalans presumptament tenen o han tingut comptes a Suïssa, si altres han fet ús de la seva influència i posició per fer negocis, si han malversat cabals públics etc., desgraciadament això en els casos, (que no són tots) en què pugui ser cert, no desautoritza per res a la societat catalana, que és la que al final votés si vol o no ser independent d'Espanya.
I Espanya no pot estar atacant la política catalana dia rere dia usant a polítics, premsa, tertulians de TV i ràdio, i ara com s'ha sabut fins al CNI amb el cost addicional que això representa, basar-sa simplement en el cas de presumptes corrupcions que tant els agrada organitzar i airejar, sempre guanyarà Espanya, sempre té més i pitjors, és una qüestió de quantitat simplement, ja ho estan vivint aquests dies. La realitat que fa que la necessitat d'independència per a Catalunya sigui un objectiu final, es justifica en tres profunds aspectes, un: la maleficència política amb que el govern d'Espanya ens obsequia dia si i dia també. Segon: l'atac constant i injust a la nostra personalitat implicada en la nostra llengua. i per últim és l'espoli i xantatge econòmic injustificat al qual se'ns sotmet any rere any.
I no és que Catalunya no vulgui ser solidària és que la solidaritat es torna contra nosaltres descaradament fent-perdre tota possibilitat de creixement econòmic i social, i des d'aquí s'arriba a la conclusió que aquesta situació no és només per plantejaments erronis solidaris i equilibradors, és purament espoli per ofegar la iniciativa i l'expansió catalana, és per això que finalment des de Catalunya es dirà n'hi ha prou, així no podem ni volem seguir.
L'efecte econòmic que això tindria si es porta a terme és el que en realitat preocupa al govern d'Espanya, no és amor ni defensa de territori nacional, és pura i simplement necessitat d'ingressos per seguir sent una nació amb certa importància en la comunitat europea , i així poder seguir governant i "mangoneando" a costa d'uns quants, que a sobre són vilipendiats i atacats des de tots els angles, des del govern, la premsa, i alguns que altres governants de regions que també ho veuen, però que tracten el problema equivocadament.
La veritat al final ens donarà la raó, ni Espanya ni molt menys l'actual govern del PP, mereix que ens esforcem a intentar pensar que potser hi hagi una sortida cordial per a tots dos per evitar l'intent de segregació de Catalunya d'Espanya, i tampoc hi ha raons de pes per pensar sobre la possibilitat que Espanya pugui evitar que això succeeixi, entre altres coses perquè Espanya econòmicament molesta Europa i ara també comença a donar-li vergonya aliena.
Curiosa situació veritat, per això he volgut plasmar en aquest blog aquesta realitat que va potser més dirigida a la societat espanyola que no a la cega i tramposa classe política i del quart poder, així que crec que seria millor que Espanya s'ho replantegés d'una altra manera "no ens fem mal" com diria aquell, però posem les coses al seu lloc el camí aquesta traçant-se sense presses però sense pauses i contra més triguin a donar-se compte i persisteixin a posar pals a les rodes més pressa i raó tindrem per trencar les lligams que ens empresonen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario