PERQUÈ ESPANYA APOSTA PER MANTENIR UNA GUERRA PERDUDA PER ENDAVANT

Hi ha situacions que són molt difícils d'explicar i per tant també d'entendre, però mai crec jo hi haurà una tan difícil com la situació de convivència a què estan arribant Espanya i Catalunya. En aquests moments crec sincerament que correm el risc de destrossar uns als altres, i quan es contempla aquesta situació un no ho comprèn.

Els atacs constants que el govern central i l'espanyolisme més exacerbat estan llançant contínuament contra tot el que fa olor o representa Catalunya, ja és passar-se de la ratlla, tant pel inútil, com pel dany que també fa als propis atacants. Catalunya no pot respondre a aquests atacs, no té ni la força, ni l'entitat legal, que li pugui proporcionar unes armes per repel·lir l'enfrontament, a més arribar a aquest extrem seria la pèrdua de la raó i dels interessos i intencions catalanes de cercar una independència el menys traumàtica possible, Espanya no obstant pensa que estan en el bon camí i així guanyessin, és un contrasentit, perquè que és el que volen guanyar, una guerra? No és aquest el cas crec jo, sinó una submissió o rendició sense condicions.

Llavors cal suposar que esperen que Catalunya claudiqui i deixi de banda el seu somni d'independència, bé anem a suposar que és això, però aquí falla una cosa bàsica que Madrid, el PP, i el PSOE, no veuen: Catalunya no està entaulant cap lluita, no fa més que defensar-se, davant de cada atac centralista s'oposa no amb un contra atac, sinó amb una defensa, en alguns casos ratllant a la indisciplina o la desobediència fins i tot legal, però que perd amb això Catalunya? Res, el mateix que Espanya i que guanya Espanya amb aquesta situació res absolutament res.

Catalunya només ha de deixar passar el temps i deixar fer a Espanya la seva tàctica del més fort, i així aquesta força es va debilitant, perquè aquesta actitud perjudica més Espanya que a Catalunya, perquè raó, molt senzill: Espanya pot ofegar completament l'economia catalana, pot treure processos judicials de gairebé tot, pot sancionar- nos gairebé cada dia, pot deixar-nos sense farmàcies, sense sanitat, sense educació, sense diners, i suposant que ho aconsegueixi que haurà guanyat Espanya, perquè haurà de respondre ella, i no Catalunya d' la ruïna de les dues.

Al final d'aquesta situació si no hi ha un gir de 180 graus, aquesta la ruïna de Catalunya i d'Espanya, a Catalunya això no ens espanta perquè ja estem en mans d'Espanya i aquesta ja està arruïnada per complet, després nosaltres ja sabem que això és el futur si seguim aquí, el problema el té Espanya, que s'entesta a ignorar, veuran si Espanya acaba ofegant Catalunya, és molt pitjor que Catalunya s'independitzi, perquè en aquest moment, amb Catalunya ofegada i derrotada, Espanya haurà de fer dues coses, o alçar una altra vegada invertint diners i sacrifici, o deixar-la abandonada i fer-se càrrec d'una altra regió pobra, a la qual ja no podrà treure res, sinó tot el contrari, ha de subvencionar-la, com fa amb altres comunitats o regions.

A Catalunya en aquests moments molts de nosaltres ho tenim molt clar, estem morts econòmicament i depenem del favor d'Espanya, però tenim molt clar que la nostra mort és culpa de la falsa grandesa d'Espanya, i que l'única manera de sortir d'aquesta situació és fora del domini de la política espanyola, el nostre futur ja està fet, la cosa està en si ens enfonsem sols, o arrosseguem la resta de la nació espanyola, amb l'actitud del govern i de l'oligarquia espanyola ens enfonsem tots dos no ho dubteu, bo aquesta és una altra defensa catalana, un cop enfonsats potser sigui el moment que ens donin la culpa i ens donin la llibertat.

Espanya no pot sostenir-se sense una Catalunya que aporti el 19% al seu PIB i això és així, però també és cert que aquesta aportació la va a perdre de totes maneres si ens acaba ofegant, així que em dóna la sensació que estem en un carreró sense sortida, i el que no podem seguir fent és veure qui té més culpa, el que caldria fer és posar una solució al problema, veure de negociar si es troba una fórmula de seguir junts, o per contra si es troba una forma de conveniència per separat, però per descomptat no deixant cadàvers en el camí aquesta solució no ens porta més que a la ruïna de tots dos contendents.