CATALUNYA HAURIA DE PREPARAR EL PLA "D" (de definitiu) PER DEIXAR JA DE SER ESPANYOLA

Que el camí emprès pel govern del Sr Mas no té marxa enrere, és evident, hem d'arribar ja indiscutiblement a un final, encara que aquest final sigui molt complicat com ja ho va advertir el president Mas Perquè a mesura que passa el temps em temo que complicat o no, està sorgint una postura d'odi i ràbia desaforada per part de polítics i presidents de CCAA espanyoles, que denuncien bé a les clares, que no som nosaltres els que els tenim mania, sinó que és Espanya qui ens vol subjectes al jou de l'arada, per seguir tirant dels desequilibris socials i econòmics producte dels seus deliris de grandesa. Al final no hi haurà una altra sortida que la Independència, bé sigui pels desitjos dels catalans, bé pels cops i desaires rebuts per part dels polítics d'Espanya, que no justificarà ni a uns ni a altres la volta enrere.

Per conviure amb una classe prepotent mal educada i plena d'odi, cap a tot el que es català, no val la pena guardar les formes per veure de trobar un arranjament, no es pot seguir suportant que et diguin "Nazi", uns polítics que prohibeixen entre d'altres coses que una comunitat es digui com figura en el seu propi estatut, perquè està escrit en català, que intenten proposar una educació que destrossi l'ésser i el sentir català, uns polítics i un govern, que promet i no compleix, i a sobre acusa amb mentides i falsedats ratllant el presumpte delicte criminal, que et presenten davant a la resta d'espanyols com els causants de totes les diferències i desajustos econòmics i socials del país, de parlar una altra llengua, d'ensenyar una altra cultura, en fi una cosa exactament igual que va fer el Nazisme Alemany contra els jueus.

Crec que no tenim cap necessitat de ser cordials amb aquests elements, estan buscant clarament la confrontació més elevada de to que puguin, i / o que els permetem exercir contra nosaltres, no és just sincerament, no és tampoc honrat mantenir unes formes que no corresponen des del costat advers, ja no es pot esperar una relació normal, les declaracions d'uns i les accions d'altres així ho asseveren, crec que esperar més es embrutir la situació encara més, crec que els catalans no volem més confrontacions amb Espanya, i és més, crec que moltíssim espanyols tampoc, perquè jo tinc molt clar que una cosa és Espanya i una altra molt diferent són els espanyols.

No hi ha cap possibilitat de tornada enrere, repeteixo que està molt clar que Espanya no ens vol res més que per complir amb les nostres aportacions econòmiques, i que no podem ser tan cecs com per no veure que nosaltres sols, no podrem sostenir la resta d'Espanya , i la situació en aquests moments és així, només tres comunitats som contribuents nets al tresor públic, però és que de les tres l'única que paga amb el que produeix és Catalunya, perquè Madrid contribueix amb el que va a parar allà perquè és la capital, és a dir només produeix tarifes, impostos i centralisme, però res més, sense les centrals de bancs, constructores que ja no construeixen, i sense les escurabutxaques de ministeris i entitats oficials centrals, no els queda res més que vendre.

Aquesta és la realitat, la dura realitat, i crec que per ella lluitaran de totes les formes possibles menys per una, el reconeixement de la realitat i la possibilitat de canviar la situació entre l'Espanya imperial i la Catalunya industrial. Potser ens hem enganyat els catalans aquell 11 de setembre en què ens manifestem obertament i amb goig, expressant el nostre sentir i decepció continguts durant ja 300 anys, i crec que sincerament, que no esperàvem tanta i tan virulenta reacció, però ja no podem tornar a després, no és possible pair la situació actual i fer veure que no ha passat res, això és així ens agradi o no.

I no li donem més voltes l'oposició espanyola no és per afecte, no és pel nostre bé, és purament perquè ni podien en el seu moment, ni poden ara, prescindir de Catalunya i és més, em temo que dels països catalans, que gairebé segur que es produiria una cascada de desercions cap a la nova Catalunya, tot i que els absurds polítics espanyols, vulguin canviar els noms i les llengües originals de tots ells.