He escrit i publicat fins ara, més de 1.850 articles i
vaig començar a escriure quan es destapar la crisi amb Lehman Brothers. A
Espanya encara lligàvem els gossos amb llonganisses gràcies a la visió política
del nostre president Zapatero, però ja la resta d'Europa estava espantada
posant remeis i alertes per tot arreu, dic això com a simple introducció per
agafar un fil conductor del que vull expressar.
Avui davant meu article 1.851 tot segueix igual, he arribat a demanar devaluacions del €, la unificació del deute sobirà europeu, l'expulsió de Grècia de l'€, pel seu bé i pel de tots, he donat solucions imaginatives perquè llogui les seves illes l'Egeu per projectes d'alt turisme de luxe, he criticat a Alemanya des de tots els angles possibles, m'he ficat contra el BCE per la seva inutilitat, m'he rigut del Merkosy i les seves peregrines solucions, i avui davant l'ordinador veig que tot el que digui és repetir una i altra vegada, és desesperant, canvien noms de polítics però la realitat és no només la mateixa sinó pitjor.
Ara des de fa 8 mesos l'última bomba, la més gran la més divertida i la més perillosa, és Espanya, vaig escriure una vegada que "Grècia molt hàbilment ens trobava a la UE" en el sentit figurat que el seu desastre i la incomprensió dels països europeus, anaven a trencar la UE, i tot deia, pel 2% del PIB de l'euro zona, ridícul veritat, però ja no estem parlant del 2% ara això s'ha multiplicat per 10 i ara el que està amenaçant és el 20% del PIB europeu i això evidentment no hi ha qui vulgui assumir.
El més dramàtic per al que escriu és que ara ja no pot donar consells a Grècia o Alemanya, ara el empestat sóc jo, i tots els espanyols, als quals després d'alegrar de treure del govern al dolent de Zapatero, ens van ficar sense donar- compte en l'inútil govern del PP capitanejat pel inqualificable Rajoy, el que ha sortit a la superfície a casa nostra, és sincerament irreparable, no hi ha arguments econòmics productius ni polítics a Espanya capaços d'assumir, els ha d'assumir sens dubte l'Europa de l'Euro , i això em temo que no serà possible.
Davant de tanta "merda" amb perdó, Catalunya els catalans que veiem que això se'n va en orris, empenyem a les nostres forces polítiques a mirar d'escapar d'un país, que el seu destí més esperançador és convertir-se en l'avançada d'Àfrica a Europa, però això si tornant a quedar als peus dels Pirineus per qui sap quant de temps, potser altres 7 segles com ja pas fa només 6 segles, (segle 8 al 15) així que davant aquestes perspectives i amanit tot això amb la antipatia, recel, i incomprensió, que som creditors els catalans per la resta d'Espanya, com deia la societat catalana empeny als seus polítics a iniciar un moviment de segregació d'Espanya.
Així de cop i volta, sembla que s'assumeix i s'inicia un embolic de molta cura, però la cosa està en marxa i ja no es pot tornar enrere, així que ara tot són retrets amenaces greuges i això sí, cap projecte de reconduir la situació, així que avui pensant i llegint les notícies generals, les econòmiques, els discursos, declaracions, tertúlies, etc. se m'ha encès com es diu vulgarment la bombeta del meu cervell i m'ha il·luminat les idees, i he arribat a la conclusió que no crec que calgui preocupar molt, la segregació caurà de forma natural només cal mantenir la tensió vivament un temps curt, i és gairebé segur que Espanya no aguantarà.
No ho entenguin malament, no és que Catalunya venci a Espanya així per les bones, no és això, és que el que em sembla que passarà és que Espanya no aguantés per ella mateixa i rebentés, la seva societat no pot conformar-se amb el que li cau a sobre no donarà més suport la situació de vida que li va a proposar el seu govern, és impossible o no conec als espanyols, la qual cosa podria ser, però ho dubto porto 70 anys sent-ho per força però sent-ho, això va per aquest camí i Europa ho sap i per això no va a rescatar una nació que no té recursos ni polítics ni econòmics, va a cobrir les seves pèrdues com a molt, (em refereixo a les europees) però deixés caure el país al fons de la seva incompetència i aquí et quedes.
Així que el tema està en que Catalunya treballi més a convèncer Europa que no és Espanya, més que convèncer i barallar-se amb Espanya que no vol ser Espanya, és només qüestió de pocs mesos, això crec que l'ha vist el "President Artur Mas "i d'aquí la pressa amb què ha decidit, perquè la cosa va de mesos o així m'ho sembla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario