Utilitzo la definició de nacionalisme espanyol tot i saber que a Espanya aquesta condició es nega, però que cada vegada més surt a la llum donant senyals alarmants d'una força social tremenda. Vostès meus lectors, saben que sóc català i que el pregono amb orgull i senzillesa, crec que és el natural, perquè ha aquesta condició ni molestar a mi, ni molestar ningú, sentir d'una nacionalitat és dolent, jo crec que no, sóc un nacionalista, Sí!, sóc un "Nazi" No!. El terme "nazi" deriva de les primeres dues síl·labes del nom oficial del partit: Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei o "NSDAP". Que no té res a veure amb el sentiment "nacional o de nacionalitat" de cada un.
Perquè doncs a Espanya no es vol que hi hagi nacionalisme, doncs simplement perquè hi ha més d'un i aquest és el problema, la idea d'una Espanya única igualitària en pensament, sentiment, paraula i obra, aquesta Espanya que va mantenir la dictadura a la força no arribo a instaurar al cor i als sentiments de molts espanyols, i com es veu ara els espanyols són: Catalans, Bascos, Andalusos, Valencians, Extremenys, etc., doncs bé aquesta realitat, no es vol admetre i desgraciadament m'adono que per molta més gent del que jo creia.
Potser això s'ha destapat per culpa dels catalans, que com els dolents de la pel·lícula volem intentar ser només catalans, perquè sent espanyols no ens surten els números, ja que pot ser que sigui així, però és que fixin-se vostès, quan ho hem anunciat i pregonat, ningú d'Espanya ha vingut i ens ha dit, anem a veure anem a seure i veiem que es pot fer, perquè us surtin els números sense perjudicar els altres per descomptat, no això no només no ha succeït, sinó que la reacció és tu calla nazi carbó, insolidari, que no ets res, que ni existeixes i si existeixes és gràcies a Espanya, i molts més improperis que no cal repetir.
No sé perquè cal amagar i insultar i ofendre, les coses estan claríssimes ni els catalans més catalans volen ser espanyols, ni els espanyols més espanyols volen que ho siguem. Perquè com vas a voler conviure amb uns "nazis de merda" que canvien la història d'una "Espanya que té més de 3000 anys d'història", que poc més els catalans sortim dels ventres de les espanyoles allà pel segle I abans de Crist, i ja vam haver sortir viciats perquè no parlem igual, no sentim igual, i ja no ens deixen viure com els nostres germans.
És això una ridiculesa rotundament sí, hi ha molta, massa ferocitat en contra d'una intenció, perquè només és això una intenció, si això avui ja és així, que pot passar si aquesta intenció es va confirmant pas a pas, jo és que no ho vull ni pensar. Ja ho sé que per part catalana també hi ha d’eixelebrats com el Conseller d'Interior de la Generalitat i algun altre, però això és inevitable i amb tot i amb això segueix avantatjant-nos Espanya per centenars a un.
Sincerament crec que la situació és la següent. Espanya no pot ni tan sols imaginar que pugui passar que Catalunya s'independitzi, i això és una situació que li molesta, perquè la veritat és que ara mateix Espanya no compta per a res en cap estadi internacional, i només falta que uns merdes de nacionalistes catalans, vinguin ara a tocar-nos els ous, aquesta és la reacció ni més ni menys, perquè si l'hi prenguessin seriosament, no estarien insultant, menyspreïn, fen-nos xantatge, etc., perquè mira que si s'ha de negociar en un futur , tot això seran punts en contra d'una negociació, és lògic el que dic veritat que sí.
En definitiva i com a resum, la realitat tal com és, és que el cabreig d'Espanya no és perquè plantegem buscar una independència real, que ens permeti ser una nació amb estat propi d'una vegada, perquè a la vista de tanta ràbia i menyspreu els espanyols ens la donarien encantats, sempre que ens enfonséssim, i ens perdessin de vista, però és que no és així, és que els que estan atrapats són ells, que no poden independitzar-se de Catalunya, perquè sense els diners d'aquests 7.500.000 de cabrons catalans, no podrien sostenir als 40 milions restants d'espanyols, aquesta és la realitat per molt que intentin ignorar i insultar.
Millor seria posar una mica de calma i esperar els esdeveniments propers, perquè vés a saber si hi haurà temps per arribar a plantejar seriosament una separació d'unes nacionalitats, que poden ser abocades les dues juntes al pou del subdesenvolupament social com no aconsegueixin centrar els responsables governamentals, això sí d'Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario