ARA ÉS L'HORA SEGADORS.

"La realitat és tossuda i quan va en contra dels interessos de vida de les persones acceptar-la  és de covards", no crec que ho digués ningú, simplement ho dic jo perquè és el que veig que està passant, no crec que ni la política , ni els polítics, ni tan sols la Democràcia, tinguin el dret de tornar-se bojos i com a conseqüència d'això, obligar-nos a tots a patir els efectes desastrosos dels seves incoherents bogeries que els porta a no voler veure la seva absurda incapacitat a adaptar-se a les realitats evolutives que curiosament han anat creant com a resultat d'anys d'història, crec que si en els temps dels Neandertals aquests haguessin actuat com ara ho fem nosaltres creguts que el que fem és la veritat absoluta encara estaríem vivint en coves.

Dit això no em vaig ha referir a la història del món, sinó al futur concret de la societat catalana i el seu encaix en la situació de desordre actual. Crec sincerament que ara és l'hora d'agafar el camí cap a una nova sobirania, perquè ara no hi ha res ni ningú que pugui presentar una lògica argumentació en contra d'això, curiosament crec que els resultats de les eleccions a Itàlia marquen el camí a seguir, és mentida el que els polítics espanyols i altres europeus diuen que Europa tendeix a unir-se, i una merda, Europa  no s'unirà, i a la vista de la postura de la societat italiana Itàlia s'ha trencat absolutament, ningú serà capaç de governar-hi, i no només això, sinó que jo crec que els italians han decidit que no volen que ningú els governi.

Això pot provocà una cascada d'esdeveniments molt perillosos crec sincerament que ens veurem abocats a trencar la unitat de l'euro grup, conseqüentment la de la UE que amb sort es partirà en dos: l'Europa del nord i l'Europa del sud o mediterrània, això o estar dos dècades malvivint com els últims cinc anys, en què estem veient com decau la nostra economia, la nostra civilització, i sobretot la nostra democràcia, i em refereixo a tots els pobles i nacionalitats que convivim en el continent europeu, les diferències en tots els àmbits s'aguditzen, i això provoca el contrari del que ens diuen els nostres polítics, no anem cap a una unió anem cap a una atomització total està cada vegada més clar que mai podrà haver una unitat política i per tant econòmica entre les diferents cultures europees.

Per aquesta evidència és pel que avui em dirigeixo a vostès amb la frase de l'himne català “ara és l'hora segadors”. És l'hora no de segar el blat ni de tallar caps amb la falç és l'hora d'agafar la nostra identitat i prendre el nostre propi camí és l'hora de convertir-nos en un nou país petit però sobirà amb el mateix dret de dirigir el nostre destí a part del que des de fa segles ens va unir primer per noces i més tard per bombes. No val la pena esperar més, res no aconseguirem res més que continuar en el desastre polític i econòmic d'Espanya però és que a més tinc seriosos dubtes que ni tan sols anem a pertànyer per molt temps a una Unió Europea que tal com està avui configurada no podrà durar per molts mesos més.

No crec que haguem de considerar més comparatives, quedar-nos quiets és la mort per inanició de la nostra cultura de la nostra economia i de la nostra personalitat, i si donem el salt el que més no pot passar és el mateix, tan bon punt se val, perquè espera que ens ofeguin, no seria millor intentar tirar-nos a nedar per molt revoltes que estiguin les aigües i veure si sortim d'elles i arribem terra ferma, que por tenim o hem de tenir, cap més que las que ja ens tenallen avui, i a canvi a quantes possibilitats podem optar, sabem tots que com petit país podem ser més àgils que partiríem d'una base sòlida i reconeguda i diré més estic segur que davant un futur d'ensorrament unionista sense remissió, la sortida de tots serà precisament el contrari Europa es desfarà en economies i països sostenibles per si sols perquè està molt clar que no hi ha ni interès ni possibilitats de mantenir nacions en banca trencada i ingovernables per les seves pròpies diversitats socials.

Em sap greu si semblen catastrofistes d'entrada meves reflexions però no ho són rellegeixin si us plau una altra vegada el meu escrit, no estic dient res que no hàgim viscut ja com a humanitat, les formes d'evolució de les societats han estat nombroses i totes les que l'han fet en un moment o altre de la seva història, a significat fer un pas cap endavant, i per contra, quan les societats, els Imperis, les civilitzacions, s'han detingut, s'han acomodat, s'han cregut que tot estava fet i que era impossible fer o viure una altra cosa, han caigut estrepitosament. Això és així no m'ho invento jo i crec que avui estem en aquest punt, Europa, Espanya, Itàlia, són exemple de que s'estan matant per por de perdre la vida, una vida que ja a conclòs.