DURAN I LLEIDA NO ES CREU QUE CATALUNYA PENSA DIFERENT

"Com més curta sigui la carta, millor per contenir-me". La carta web a la militància del líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, comença donant conta de l' emprenyament del dirigent per l'última polèmica en el si de la federació a compte del full de ruta i de la decisió dels democristians de solucionar internament la qüestió amb una consulta a la militància programada per després de les eleccions municipals (14 de juny).

 

Duran i Lleida està en una situació que avui a mi em fa vergonya perquè s'ha situat en la mateixa línia de conservadorisme egoista que qualsevol polític del PP, no se m'ocorre un altre desaire més fort cap a la seva persona perquè la meva educació no m'ho permet. Aquest polític (ja no se li pot dir senyor) no vol acceptar que el catalanisme ha canviat al seu voltant no vol comprendre que la PUTA I LA RANONETA s'han anat ja, possiblement alhora que el seu amic Jordi Pujol es suïcidava políticament.

És comprensible que Duran veient que els seus dies com a polític, diguem important se li acaben, perquè veu dos finals, un el dels seus amics del PP aquests que el mantenen en el lloc de representant del congrés espanyol (no català) per a assumptes exteriors, i l'altre perquè sap que si Catalunya s'independitza seva figura i la dels seus contemporanis, no tindran cabuda en la nova política aquesta vegada sí catalana.

És curiosa la diferència entre el seu aliat i alhora per a ell, el seu enemic l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya el Sr. Artur Mas qui des que va assumir el mandat de la societat catalana d'emprendre el camí de la sobirania com a estat de Catalunya, el primer que va dir és que el intentaria portar cap a la independència però que un cop aconseguida no seguiria com a polític ni com a president, això ho va dir perquè Mas veu que si s'arriba a la sobirania plena de Catalunya els polítics de la seva època i la seva trajectòria que han tingut de fer política entre dues aigües no poden seguir en unes circumstàncies tan noves i diferents com seria una Catalunya independent.

Però Duran i Lleida és tan egoista tan cregut i tan apegat del seu ridícul poder que ostenta a Espanya, perquè aquí a Catalunya ningú es recorda d'ell si no és pels disbarats de les seves cartes setmanals, amb las que intenta fer-se passar pel que senzillament no és, Duran i Lleida no és un polític català és un polític nascut a Catalunya i amb nom català amb (i) inclosa però aixo no dóna el catalanisme, Duran és un polític d'Espanya nascut a Catalunya i per molt que juri lleialtat i el que vulgui la veritat és que la seva lleialtat està sol en el seu ego i la seu ridícul poder de representació d'Espanya que el PP li manté per usar-lo com un altre ariet contra la unitat catalana.

És així de clar li agradi al Duran i Lleida o Unió Democràtica de Catalunya de la que és president Duran està pretenent anar contra corrent és com aquells predicadors salvadors que són capaços de portar als seus seguidors al suïcidi col·lectiu només per la seva fe cega en si mateix, però que en realitat de fe res de res és pur ¿i després que faig jo? Duran no ha vingut a discutir estratègies a confrontar idees a treballar per una Catalunya independent, tot ho fa des de Madrid a l'abric dels seus protectors i mandataris. Quan s'ha reunit amb Mas i Jonqueres i que no em digui que el seu treball per Catalunya està a Madrid i això li impedeix fer el que hauria de fer, ser un polític català que per això li vam votar.

Si UDC vol enganyar-se a si mateixa endavant és lícit i més en política si vostès no volen intentar-ho perquè creuen que Catalunya no ho aconseguirà doncs molt bé perquè és possible que així sigui però llavors apartin-se d'una vegada i deixin-nos als que sí que creiem en les nostres possibilitats lluitar per la nostra independència i no es confonguin més, vostès tenen un president que no vol perdre el seu estatus polític no els càpiga dubte estatus que estic convençut li va ser guiat per la coalició CiU, perquè a ningú li queia bé, en Duran i Lleida volia ser president de la Generalitat però es va trobar amb Jordi Pujol primer i amb Artur Mas després i li van guanyar la partida.

I si s'ha contingut fins ara és perquè el seu lloc en la cort de Madrid ja li anava bé però això s'acaba i ara li surt tota la decepció de la seva vida política perquè no va arriba on volia i s' anirà sense assaborir la butaca de president de la Generalitat . Duran trenca una llança per la independència d'UDC a l'assenyalar que "cal saber triar el camí" i en tot cas, "ha de ser el nostre". No li queda més per intentar passar a la història i pretén que la Catalunya moderna, la que cerca la independència, s'emmotlli a la seva figura i al seu partit, es confon vostè una altra vegada, és vostè el que s'ha d'adaptar o tornarà a quedar-se de costat i aquesta vegada ja no a Madrid.