LLADREN PERÒ SEGUIM CAVALCANT

 

Tot sembla indicar que tot i els lladrucs amenaces i mals auguris Catalunya segueix cavalcant cap als seus objectius independentistes. ERC i CiU estan, o ja hauran, preparat un pla per a la transició nacional a un Estat sobirà que inclou: L'aprovació d'una llei de consultes, blindada davant de la possible suspensió que dictamini el Tribunal Constitucional, crear una administració tributària pròpia per al 2013 , i un Banc de Catalunya, així com assumir plenes competències en justícia, en la gestió de l'aigua, l'energia, aeroports, ports i ferrocarrils.

En definitiva es tracta d'anar establint les bases operatives i de gestió, que un possible estat nacional català hauria de tenir disposades en el seu moment. A més de la part burocràtica, en la negociació s'han plantejat mesures concretes per sortir de la crisi. La importància i el secretisme amb què s'han dut a terme els treballs de les dues formacions polítiques, guanyadores de les últimes eleccions, donen fe que no estem davant d'un acord d'investidura, sinó d'aprovar un pla per a un govern institucional i interdepartamental per a la transició a un Estat sobirà, amb un pla d'internacionalització que legitimi la causa i creu complicitats a l'estranger, a més de garantir la viabilitat econòmica de Catalunya.

Donada la negativa del govern central d'acceptar un referèndum o pitjor encara de conduir-lo cap a una trampa mortal com seria la negociació d'aquesta consulta a les corts espanyoles, el primer punt de la negociació inclou l'aprovació i aplicació d'una "llei de consultes", que permeti preguntar als catalans (nacionalistes i no nacionalistes però habitants de Catalunya) si volen seguir formant part d'Espanya.

Jo crec que és el lògic fer-ho així, no li anem a preguntar a un Sr, o Sra De Albacete, per posar un exemple, si vol que Catalunya se separi d'Espanya, no és aquest el problema, ell o ella dirien que no , en part perquè no és aquesta la qüestió, no és Espanya la que vol que Catalunya es segregui, per tant no hem de pensar en involucrar res més que a la societat que està interessada en això, i comprovar si és realment en la seva majoria o per contra no és així.

Mentrestant i paral·lelament cal mantenir l'activitat i les retallades i el compliment dels paràmetres econòmics que Europa imposa a Espanya, i que aquesta trasllada als seus Comunitats. Per a l'exercici pressupostari del 2013, ERC, proposa la creació de l'Administració Tributària Catalana, que sigui capaç de recaptar el conjunt dels impostos. Això es planteja en tres fases i s'hauria de desenvolupar en dos anys. En una primera fase, la Generalitat hauria d'assumir les competències delegades no exercides fins ara, i realitzar un desplegament efectiu del conveni ja signat amb les Diputacions provincials.

En la segona fase, inclouen el desplegament del consorci tributari ja preveu l'Estatut entre l'Agència Tributària Catalana i l'espanyola. Més enllà de la creació de l'agència tributària, CiU i ERC negocien la posada en marxa del que els republicans diuen "Banc de Catalunya" i que prendria cos a partir de l'actual Institut Català de Finances. El seu objectiu: "garantir l'accés al crèdit per part de l'economia productiva".

El xoc amb l'executiu espanyol també és previsible en l'àmbit econòmic, ERC té molt interès en que el seu suport al Govern d'Artur Mas sigui percebut també com un gir en les polítiques econòmiques de la Generalitat, cosa que no serà fàcil pel deute de més de 42.000 milions que arrossega l'Administració catalana. L'objectiu de dèficit del 0,7% que l'Estat ha fixat a les autonomies per a l'any que ve obliga a un ajust proper als 4.000 milions que portarà noves retallades.

Jo quan i ha anat escrivint tot això, recollit d'informacions d'aquí i d'allà, sem posave la pell de gallina pensant en què passarà, si un mira cap enrere i recorda el que va passar en la campanya electoral, les falsedats , les amenaces, les desqualificacions, que es van succeir des de tots els àmbits polítics i socials d'Espanya, no és molt difícil pensar en què s'organitzarà si s'estableix un autèntic govern català i sobiranista, disposat i preparat amb un pla preconcebut i dirigit a fer arribar a Catalunya a la consideració d'estat nacional.

Com sembla que aquest camí va a començar a caminar després el Nadal, bo serà demanar que el Papa Noel, el nen Jesús, els Reis Mags d'Orient o d'Andalusia, com vulgueu, ens ajudin i ens tractin amb benevolència, perquè els asseguro que les andanades del govern d'Espanya i "Del Món" i alguna part de la societat espanyola, deixaran a les passades guerres pre-electorals com simples i innocents accions gairebé diria jo d'afecte i condescendència, com la que s'aplica amb els nens una mica rebels.