El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, i el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, han coincidit avui en què ERC és l '"única opció" que garanteix en aquests moments l'estabilitat del Govern català en la pròxima legislatura . Tots dos ho han assegurat durant una trobada que han mantingut en el matí d'aquest dimarts per valorar les converses que ha tingut CiU amb ERC i PSC després de les passades eleccions catalanes, ha informat la federació en un comunicat.
Certament aquesta és la realitat avui, ja aquesta realitat ens hem d'aferrar amb ungles i dents els que ens sentim catalans de cor i sentiments, jo crec realment que més o menys som el 60% dels 7,5 milions d'habitants de Catalunya, de la resta crec que es divideixen al seu torn en dues meitats, és a dir un 20% són tan catalans com espanyols, i l'altre 20% no ens poden suportar així de clar, això ho dic perquè reflecteix més o menys el resultat de les votacions del passat 25N.
Bé tal com van esdevenir les coses en aquella campanya, i tal com continuen després de l'aclaparadora derrota (segons opinió espanyola) soferta pel nacionalisme català, davant de la gran victòria de la raó nacional espanyola, a mi em sembla absurd perdre el temps preparant l'inevitable, és a dir la confrontació entre Espanya i Catalunya, qui no ho vulgui veure és que aquesta cec o té por, però l'inevitable és inevitable llevat que algú renunciï a la seva veritat.
Cal ser conscient que la segregació pacífica de Catalunya i Espanya no serà possible mai, i no només això, sinó que contra més temps passi entre consultes i negociacions, més molt més es fessin malbé les postures d'ambdós contendents, no crec necessari ser un polític avesat per adonar-se'n, al meu entendre el feble en aquest cas Catalunya ha de començar ja, a fer la guerra de guerrilles de forma política i diplomàtica, dit d'una altra manera més planera ha de començar a tocar els collons al contrincant.
Cal utilitzar tots els racons legals, estatutaris, i comunitaris, cal realitzar tot tipus de demandes, de denúncies, constitucionals i de tot tipus i cal fer ressò de totes les actituds de força, disfressada de democràcia, que el contrincant exerceix i exercirà contra els que considera febles, això ha d'arribar fins al punt que més li faci mal, pensem que en la democràcia moderna sempre el feble guanya al fort, perquè aquest sempre podrà demostrar que és atacat amb una majoria que ho aixafa, i l'obliga a alguna cosa que no vol fer i això en democràcia està mal vist.
No hay comentarios:
Publicar un comentario