Sempre hi haurà catalans que consideren que no s'ha anat prou endavant, però el que vull recordar és que l'esperit d'aquella manifestació del 11-S segueix absolutament viva i augmentat amb les passades eleccions del 25N, i crec que no cal fer més enquestes i comentaris sobre això, Artur Mas ha insistit que a la ciutadania desborda aquest sentiment del dret a decidir a Catalunya, d'anar més endavant en la seva sobirania, està ben viu, però que hi ha unes realitats inqüestionables pel mig que cal aclarir.
Bé no puc estar més d'acord amb vostè Sr Mas pel manifestat després de les eleccions però vostè es va equivocar lamentablement i ha donat ales per als quals es van amagar plens de terror davant la perspectiva d'una acció sense pauta i sense planejaments ferms i democràtics, la gent catalana vol la independència, és clar. Però jo crec que part del seu error ha estat que no es explico com i què significa el camí cap i la pròpia Independència, gairebé res el que es desprèn d'aquest procés i aquesta paraula, aquesta acció és molt més que unes manifestacions al carrer populars, i que unes manifestacions polítiques i això ho deixo vostè en una nebulosa que permetia totes les controvèrsies.
Ara que no hi haurà més remei que esperar i afartar-se de paciència, és l'hora que des d'una entitat, un partit polític, o alguna cosa, es comenci una acció didàctica consistent en realitzar un exercici clarificador del que seria la independència, i com es establirien els camins cap a ella, cal explicar i escriure encara que es parteixi d'una manera unilateral, per exemple, com quedarien integrats els ciutadans que habiten i tenen propietats i treballen a Catalunya, però que no volen ser catalans, que passaria amb el règim comercial que imposaria Catalunya, que assumiria Catalunya dels deutes contrets per l'estat espanyol, en fi cal escriure unes concrecions i unes idees, un pla, unes bases que la societat entengui i vegi que almenys algú, sap el que vol i significa la independència.
Aquesta vegada, Sr Mas, aquet fet tan significatiu s'ha intentat introduí en calçador a la societat aprofitant unes circumstàncies i sense el “tempo” adequat, i el fracàs ha estat rotund perquè ningú sabia si havia algú, o millor dit, si alguna de les parts implicades tenia clar el que volia fer, com, i quines repercussions pensava que hauria després l'objectiu independentista. La societat no ha pogut jutjar que se li oferia en aquestes últimes votacions, i em temo que al final el lio ha estat tan gran i tan ambigu, que s'ha destrossat una estabilitat social concreta, que si bé és cert persisteix, aquesta altra vegada completament desorientada. Si a això s'hi afegeix l'acció destructiva per part de l'altra part aquí té vostè el que pas i com està la situació actual.
Jo crec Sr Mas, que ja no es deu, ni es pot, deixar de pensar en la Independència de Catalunya, perquè està clar que el centralisme polític espanyol no ens vol, i el pitjor no és això, és que no accepta que siguem com som i ens vol canviar i això jo no ho entenc, puc comprendre que no ens vulguin i que per això ens tractessin malament, ens espolien, no ens deixin ser emprenedors, etc., però el que no puc comprendre, és que a sobre que ens considerin uns molestos desagraïts apàtrides, es neguin a desprendre de nosaltres serà doncs que els vam demanar molt.
La gent quan sent independència, se li ve a la memòria la guerra d'independència amb França les guerres dels Balcans etc. I no és això, és simplement un divorci amigable entre dos països que han deixat d'estimar-, però això s'ha d'explicar més molt més, abans que embolicar-se una altra vegada a emprendre un camí del qual ningú ha plasmat un senzill plànol de la ruta a seguir, i que s'espera trobar al final del camí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario