Tornem al tema sense acritud cap, però és que d'alguna forma els espanyols han de comprendre les coses sense la maleïda política centralista pel mig, mirin vostès estimats compatriotes, no els importi si algun o alguns polítics catalans presumptament tenen o han tingut comptes en Suïssa, si altres han fet ús de la seva influència i posició per fer negocis, si han malversat cabals públics etc., desgraciadament això en els casos, que no són tots, en què ha estat cert no desautoritza per res a la societat catalana, que és la que al final vota si vol o no ser independent d'Espanya.
I Espanya no pot estar atacant amb els polítics encausats, perquè en aquest extrem sempre guanyarà Espanya, sempre té més i pitjors, és una qüestió de quantitat simplement. La realitat que fa que ja la necessitat d'independència per a Catalunya sigui un objectiu final, no és més que dos aspectes, un el maltractament tant econòmic com polític que el govern d'Espanya ens obsequia dia si i dia també, i l'altre el principal , és l'espoli econòmic injustificat al qual se'ns sotmet any rere any.
I no és que Catalunya no volgué ser solidària és que la solidaritat es torna contra nosaltres descaradament fent perdre tota possibilitat de creixement econòmic i social, i des d'aquí s'arriba a la conclusió que aquesta situació no és només per plantejaments erronis solidaris i equilibradors, és purament espoli per ofegar la iniciativa i l'expansió catalana, és per això que finalment des de Catalunya es dirà n'hi ha prou, així no podem ni volem seguir.
L'efecte econòmic que això tindria si es porta a terme és el que en realitat preocupa al govern d'Espanya, no és amor ni defensa de territori nacional, és pura i simplement necessitat d'ingressos per seguir sent una nació amb certa importància en la comunitat europea , i així poder seguir governant i “manguneixan-to tot” a costa d'uns quants, que a sobre són vilipendiats i atacats des de tots els angles, des del govern, la premsa, i alguns que altres governants de regions que també ho veuen, però que tracten el problema equivocadament .
Per il·lustrar la realitat escric aquest article, i em baso per fer-ho en un interessant article publicat a les pàgines econòmiques de "La Vanguardia", article signat per Jon Sindreu, a qui no tinc el gust de conèixer però si des d'ara reconèixer. L'article en qüestió no és, ni fa cap judici polític és purament econòmic i ple de dades, no d'opinions, ho dic perquè la interpretació que vostès llegeixen és sol i exclusivament per part de qui escriu.
Bé després de tota aquesta introducció anem per feina, l'article es refereix a la notícia que la "indústria manufacturera espanyola ja exporta un terç de la seva producció" fantàstica notícia, perquè el mercat interior està cada vegada pitjor i més parat que estarà, però en aquest article, sense interpretar repeteixo políticament les dades exposades, salten a la vista els perquès de la necessitat i possibilitat de segregació de Catalunya contra Espanya, i de la impossibilitat que Espanya pugui deixar que això passi.
Curiosa situació veritat, per això he volgut plasmar en aquest “blog” aquesta realitat que va potser més dirigida a la societat espanyola que no a la cega i tramposa classe política i del quart poder. Vegeu totes les dades adjunts que s'exposen al gràfic adjunt còpia fidel del publicat l'article de referència: on queda de manifest que Catalunya representa per si sola el 23.6% del potencial d'exportació manufacturer d'Espanya que la segona és Andalusia que representa el 11.8 és a dir menys de la meitat que Catalunya i que Madrid només representa el 7.6%, si vostès s'obliden de la porqueria política, dels atacs bruts i falsos, i es limiten a estudiar aquest gràfic, potser entenguin moltes coses i sobre tot que a Espanya no és or tot el que llueix.
Que passa si el 23.6% de les exportacions s'exclouen dels ingressos d'Espanya, i només s'alleugereix el 16% de la seva càrrega social, està clar que uns surten guanyant i els altres perdent i no al revés com volen fer-nos i fer-los veure no els sembla, i com aquest capítol altres més, no només les importacions, el turisme, el consum intern, etc. etc. així que crec que seria millor que Espanya s'ho replantegés d'una altra manera "no ens fem mal" com diria aquell, però posem les coses al seu lloc
No hay comentarios:
Publicar un comentario