Extraordinari, concret, sublim, just, modest, dur i afectuós. Tot això es va desprendre ahir del discurs que el guardonat amb la medalla d'or del Parlament de Catalunya: Josep Guardiola i Sala, va exposar com a agraïment després de la recepció de tan alt honor. Aquesta condecoració s'atorga normalment a persones ja de vida dilatada i com a agraïment i honra per haver-ne significat pels seus actes i vida, per i per a la major grandesa d'una nació tan petita però amb tanta història com és Catalunya.
Guardiola (en Pep) és simplement un “cuarentón” va néixer en 1971, si fem cas de les estadístiques podem dir que està en la meitat de la seva vida, Déu meu on pot arribar aquest home, un pensa que on vulgui però en escoltar-ho, ell et desenganya perquè ell no és conscient del que significa avui per a la societat, Guardiola és solament un gran esportista i un grandíssim i intel·ligent entrenador de futbol, concretament del C.F. Barcelona, i ell està enamorat de la seva professió solament això li satisfà tant que no veu mes allà, que no s'adona del que significa mes allà del seu treball.
Entrenadors de futbol hi ha molts i molt bons, però a cap que jo sàpiga, li han rendit honors els parlamentaris d'una nació, per petita que aquesta sigui, concedint-li el major honor que aquest parlament pot concedir a una personalitat, i això amb tan sol quaranta anys. Que té doncs aquest jove, que independentment dels seus èxits esportius coneguts a tot el món, se li honri no com a esportista, si no com una personalitat fora del comú.
Ell, sense voler-ho, sense saber-ho, de forma natural, és un “Leader”, la seva figura emana seguretat als altres, les seves paraules motiven per a la lluita, el treball en grup, el seu tracte fa que tots els que li envolten estiguin a gust en el seu entorn, el seu fe i entusiasme guien al grup a l'esforç total, i com a conseqüència al triomf, en aquest cas esportiu però ho seria igual si parléssim de fets d'una altra índole que la societat requerís.
Ahir va ser Catalunya, la seva pàtria, la que li va reconèixer com a especial i únic, però jo m'atreveixo a dir que els catalans varem actuar ahir una mica en representació de tota la societat actual, principalment l'europea i honorem a “Pep” com a home, i com la figura que tots esperem que sorgeixi no sabem d'on, em refereixo a el “Leader” , aquesta personalitat que sigui capaç de prendre les regnes de la societat europea, per treure-la de la mediocritat en què hem caigut portats per la falta de personalitat dels nostres dirigents polítics actuals.
Crec que ahir a Barcelona, es va demanar a crits - !NECESSITEM GUARDIOLAS!- personalitats capaces de no solament utilitzar fredament els coneixements mecànics i apresos en els llibres o en la professió, si no amb l'esperit de sacrifici pels altres, d'empatia per la seva gent, de ganes de lluitar per uns objectius, de fer que aquests siguin comuns i acceptats per tots, d'aconseguir-los i després repartir l'èxit i el valor del realitzat entre tots, sense quedar-se gens per a ell, aquella persona que una vegada obtingut l'èxit no es para a viure d'això, perquè sap que si deixa d'empènyer la societat es deté, perquè perd el nord perquè com ens passa ara no sabem què fer i no sabem com sobreposar-nos per sortir del pou en què ens han ficat.
Aquesta realitat és la que ahir es premia, en una cerimònia que resulto sublim que va ser realitzada en un petit parlament d'una petita nació, sense estat, però amb l'orgull molt alt de ser capaç de tenir persones com Guardiola i saber que solament amb gent com ell es pot aixecar Europa i la seva societat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario