HO VAIG ADVERTIR, LA DISTÀNCIA ESCURÇA LA INDEPENDÈNCIA, LA SOCIETAT PERD LA CONFIANÇA

El que vaig advertir fa dies està succeint la societat catalana i independentista estem desengañán-nos dels nostres líders no estem perdent l'interès per lluitar per la independència de la nostra Catalunya, però la lentitud la por las ganes de figurar, de ser el que al final la història pugui denominar com el "polític que porta a Catalunya a la sobirania plena", o tot el contrari , el que no ho va aconseguir fa que a l'hora de la veritat ningú vulgui assumir el risc.

Aquesta circumstància fa que els independentistes pensem que no val la pena esperar res perquè aquests polítics no canviaran en absolut seguiran donant voltes a la salsa fins que com està passant, aquesta s'arribi a tallar i estem en aquest punt en uns dies més aquesta salsa espessa que prenia cos, que amalgamava a molts catalans, sobiranistes o no, perquè havíem cregut veure que la independència era l'únic camí per sortir de la crisi brutal que patim tant en l'aspecte econòmic com social ens està demostrant que els nostres líders, són iguals que els mateixos inútils governants espanyols que ens han portat fins aquí.

Totes les nostres il·lusions de futur s'han trencat veiem que no hi ha unitat en l'objectiu que tot era una comèdia política per passar temps ara que cal jugar ara que uns estan imputats per la injusta justícia espanyola les pors els assalten a tots els imputats, i als que han jugat a estar darrere empenyent sense arriscar res tot.

S'ha trencat la confiança i la il·lusió, només quedem la societat (no tota) que seguim pagant i donant suport a les organitzacions cíviques com ANC i Òmnium Cultural, però que ni poden i suposo que ni volen estrènyer més als polítics, perquè si es trenca tot definitivament que quedés d'ells, les conferències, les festes i els jocs infantils dels diumenges i caps de setmana, això és molt poc bagatge per tant treball mantingut durant tants anys.

Avui els propis estudis estadístics de la Generalitat ho diuen molt clar un 45,3% dels catalans es mostra contrari a que Catalunya esdevingui un Estat independent, davant un 44,5% que serien favorables. El director del CEO, Jordi Argelaguet, ha presentat avui en roda de premsa aquests resultats de l'enquesta sobre el context polític a Catalunya de 2014, en la qual, sens dubte es contempla el trencament absoluta del projecte pel qual molts havíem lluitat, un 36,2% de catalans opten per la independència, mentre que un 28,9% advoca per un Estat dins d'una Espanya federal, un 21,8% volen seguir sent una comunitat autònoma i un 5,4% una regió d'Espanya .

Que ha passat aquí es fàcil d'entendre amb els següents càlculs realitzats des dels resultats de l'enquesta en qüestió, al, s'apunta a un empat tècnic entre CiU i ERC en unes possibles eleccions catalanes, en què CiU s'imposaria amb una forquilla de 34-36 escons, mentre que ERC obtindria 34-35 diputats, és a dir no hi ha unitat no hi ha líder hi ha un empat d'ego polític ambdós Artur Mas i Oriol Junqueres poden dir amb satisfacció que tots dos la tenen igual de llarga. Però això a la societat el que li diu és que cap dels dos està capacitat per prendre la senyera i hissar en l'asta central i més alta del balcó de la Generalitat d'un nou país Català.

A més aquesta enquesta els demostra que en poc més d'un mes han trencat el país en trossets, ho han fet impossible fins i tot de governar ni tan sols en un escenari d'eleccions normals; Vegem si no. Ciutadans seria tercera força, al Parlament (14-16 escons), per davant de PSC (13-14 escons), PPC (11-12), Podem (9-11) i ICV-EUiA i la CUP, amb 7- 8 diputats respectivament amb un mosaic així és impossible parlar d'independència.

Cal recordar que el sondeig s'ha fet només un mes després del 9N, en unes poques setmanes més, no queda res d'independentisme. No obstant aquest desastre, jo seguiré col·laborant econòmicament i voluntàriament amb les organitzacions socials esmentades, perquè potser hi aquest amagat aquest líder capaç de portar-nos al final del camí emprès, si són capaços de fer-ho sortir potser estiguem a temps de reprendre la il·lusió, sinó és així no vindrà d'un petit desengany mes.