Que passés ara, bé doncs dependrà del que digui Espanya, (no del que vulgui) perquè hi ha dues alternatives: una ho accepta i busca juntament amb el govern català la forma d'estructurar un acord entre els dos subjectes, és a dir l'estat espanyol i el català, de manera que s'estipulin fórmules de continuïtat respecte a la política, l'economia, i la pròpia unitat de conjunt, mantenint la idea de dos estats una nació o un regne com vulguin, o l'altra versió Espanya es posa en pla imperi i ens aixafa sense contemplacions.
Hi ha una dualitat curiosa en la situació actual, que ha permès d'una banda, que Catalunya es reveli contra la seva situació de desengany, i que en principi aconsegueixi tenir a la majoria social i política a favor de buscar la seva independència, i que alhora permeti a Espanya, que a part de l'enorme emprenyament que agafarà, quan es tranquil·litzi vegi que aquesta mateixa situació es tornarà a favor, m'estic referint suposo que l'han esbrinat a la realitat econòmica del país.
És evident que Catalunya i els catalans hem arribat fins aquí farts de retallades i penúries, obligats per la trista nefasta i desequilibrada manera de governar l'economia per part dels governs d'Espanya, a part els motius sentimentals dels catalans, el veritable empenta ha estat el veure que sols podem salvar-nos, i no obstant això junts no podem arreglar Espanya i menys encara Catalunya.
Aquesta realitat com deia és en aquests moments una arma de doble tall, a Catalunya la justifica plenament, però al mateix temps la deixa desarmada del tot, perquè Espanya ha tingut cura àmpliament que ara per ara, Catalunya no pugui fer cap pas sense Espanya donant-li suport, això fa que la cosa sigui molt complicada per a Catalunya i molt senzilles per a Espanya. Llevat que per la seva mala economia es vegi en la necessitat de demanar el rescat econòmic de part de la UE., Llavors la cosa pot canviar perquè la unió revisaria tots els aspectes econòmics, estructurals, de subvencions, d'impostos, de saldos fiscals, etc. i llavors l'avantatge canvia de costat i passa a ser de Catalunya.
Per això dic jo que el millor és que no arribi la sang al riu, que s'intenti regularitzar la relació, que si no m'equivoco ara estarà a punt de saltar feta trossos, i es comenci a parlar amb seny i sense massa imposicions per cap de les parts, difícil veritat, per descomptat però és així, Espanya pot enfonsar, fer trencar la hisenda catalana, però és que una acció així no seria ben vista per Europa, i els diré més, si Catalunya fa fallida com rescabalarà Espanya els milers de milions d'euros que recull en impostos des de Catalunya.
Crec que a partir d'avui els dos subjectes, han entaular un diàleg per entendres, no per barallar-se, perquè si no és així, les conseqüències poden ser desastroses per a tots dos, jo ho veig, i crec que tota la lluita tota la ràbia i tot el joc brut que ha intentat Espanya per evitar això que ha passat avui, em dóna la raó. Espanya no ha lluitat ni lluités pel simple fet que Catalunya comenci un procés cap al dret a decidir i realitzi una consulta o un referèndum, el problema és perdre els impostos d'un PIB de 200.000 milions d'euros més o menys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario