Donant-li voltes a la situació d'incompatibilitat nascuda entre Catalunya i el govern d'Espanya, que no amb els espanyols cosa que sempre que escric sobre aquest tema procuro deixar-ho ben clar, avui m'ha saltat al meu cervellet una idea que val la pena, crec jo , plasmar-la en un article que és el que estic fent ara perquè tots la considerem.
És evident que en la situació actual i amb l'esquema de nació actual la unitat de Catalunya i Espanya és molt difícil a menys que sigui com fins ara per obligació o per submissió, està clar que Catalunya no vol seguir sent només el que el govern d'Espanya vulgui i és clar també que el govern d'Espanya no vol perdre a Catalunya, no per amor, sinó per interès econòmic això és així agradi o no.
Ahir quan veia el futur Rei d'Espanya entre un president del govern d'Espanya i un president (permeteu-me la llicència) del govern de Catalunya vaig pensar que perquè això no podia ser la mostra del que podria ser el futur pròxim, perquè no podem buscar la forma de conviure en un espai comú pro em diferents idees, maneres de ser i visions de polítiques diferents, sense que això suposi el trencament i l'enfrontament total que és si no hi posem remei al que podem estar abocats en un parell d'anys com a màxim.
Llavors sem va acudir la idea, ja que en el seu moment vam escollir ser un regne, perquè no ens mirem al mirall del Regne Unit de Gran Bretanya. Aquesta alternativa podria acabar amb el problema d'una vegada, condicionant la nomenclatura i les lleis a la situació d'Espanya no la de Gran Bretanya és clar, en aquest cas el Regne Unit d'Espanya podria perfectament acceptar l'estat o principat o com vulguin anomenar-lo d' Catalunya en una situació d'independència política i administrativa, alhora que Catalunya podria ser partícip de tractats de convivència política, econòmica, i de lleis, en el marc d'acceptar ser part constituent del Regne Unit d'Espanya.
Aquest és amics i amigues lectores dels meus articles, la solució que ahir em va assalta mentre veia al Príncep de Girona entre dos presidents de govern, la meva postura va ser la següent que diferencia hauria si en comptes de ser un el que mana i fa i desfà sobre el que l'altre representa, fossin completament a l'una és a dir cada un governés i decidís sobre els seus respectius electors i territoris, la imatge hagués estat la mateixa i el fet que els ajuntava també perquè la realitat és que a tots dos presidents l'acte els convenia i molt.
Aquest és l'exemple que vull ressaltar Catalunya vol seguir els seus propis passos a la seva pròpia manera de veure les coses i la seva forma de ser però això ni invalida formar part d'una organització diguin Ibèrica, Espanya, Europa, l'únic que no vol Catalunya és seguir depenent sense més, d'una imposició política sobrevinguda per fets d'armes i que com a conseqüència, i amb tot el relatiu dret que aquesta situació dóna, ser el que el conqueridor vol o et deixi ser, és així de senzill.
No hay comentarios:
Publicar un comentario