Avui els titulars de la premsa nacional i la catalana, (aquesta no tan triomfalista) van plens del gran esdeveniment: l'AVE arriba a la frontera amb França per fi, això, diuen algunes cròniques, ha de donar a entendre als nacionalistes catalans que millor estar juntament amb Espanya, perquè ja poden veure com els completen els projectes. Massa tard, aquest tren arriba amb més de 10 anys de retard, ara aquest tren ja no pot tornar al centre, tot el que el centre es va dur, canviant-lo per desànim incomprensió i ineficàcia per a la nació sencera, és a dir per a Espanya, i per a la Catalunya desenganyada i des capitalitzada, que ja no vol utilitzar aquest tren per tornar, sinó per marxar.
L'avanç de l'alta velocitat fins a la frontera francesa ha necessitat de més d'una dècada per ser completat. El 2003 va arribar a Lleida, tres anys després a Tarragona i no va ser fins al 2008 quan es va plantar a Barcelona, don no passava fins ara. Dos anys després, mentre Catalunya reclamava i no entenia perquè l'estat espanyol retenia una i altra vegada l'única línia fèrria d'alta velocitat amb una rendibilitat assegurada en la seva explotació, Madrid Barcelona Europa, mentre dilapidava esforços econòmics en recorreguts d'alta velocitat incongruents per la seva distància, la seva ocupació, en definitiva perquè només servien per guanyar vots en campanyes electorals.
El tren com dic arriba massa tard, i a més a mes incomplet, amb el que queda clar que la cosa segueix igual, el tren arriba pobre i inacabat, és com una nova almoina política, per veure si aquests infeliços catalans callen d'una vegada, no hi ha corredor de càrrega, no s'arriba a Europa amb un tren espanyol, cal baixar i agafar un europeu, francès en aquest cas. No hi ha completades les estacions projectades ni a Barcelona ni a Girona, i jo els dic, que si no hi hagués en aquests moments una coalició independentista a la Generalitat de Catalunya, aquest tren no hagués arribat encara.
Ara com deia abans, aquest tren només tindrà un sol sentit el d'anada, no aconseguirà cap viatge de tornada, em refereixo des de Catalunya cap a Madrid és clar, com es justifiquen aquests últims 10 anys perduts després de veure el resultat econòmic de la línia Madrid Barcelona que arriba també amb un retard de més d'altres 10 anys, això només demostra que la llunyania entre Madrid i Catalunya és cada vegada més gran, perquè pel que sembla, a Espanya cada vegada li costa més arribar a Catalunya, tant és així, que al final la realitat sembla que no és que Catalunya vulgui independitzar d'Espanya, és que és aquesta la que s'independitza cada vegada més de Catalunya.
Bé de tota manera avui toca saludar des de l'andana i al seu pas pel seu recorregut a aquest nou tren d'alta velocitat, Madrid-Catalunya-Europa, que encara que no tingui viatge de tornada per a Madrid, si pot mantenir en marxa una línia de comunicació entre Catalunya i Madrid, que si no serveix per tornar, si potser serveixi per plantejar un futur d'unió d'interessos que pugui compaginar els desitjos d'uns amb les pors dels altres, qui sap igual l'AVE inaugurat avui accelera definitivament el corredor Mediterrani per a mercaderies, i uneix a Espanya amb Europa en alguna cosa més que els purs i inconfessables números econòmics que Espanya no vol presentar a l'Europa de l'Euro.
No hay comentarios:
Publicar un comentario