Bonica conjugació verbal, però més estúpida impossible, és cert que Espanya està buscant la seva autodestrucció, tal sembla que ens hagi agafat la síndrome de la balena encallada i anem tots a la platja a deixar-nos morir per inanició i ressecats al sol. La ultima i esperpèntica acció del govern és poc menys que reconèixer que Espanya no existeix. Veuran ara resulta que hi ha alguna cosa que no sé que és, que es autoproclama Espanya, i va i demana a Espanya, l'altra, que li retorni uns diners que prèviament li va donar, i que aquesta li va donar una altra vegada de mes, però resulta que una se la gastat en l'altra, i ara no se sap en quina Espanya estan els diners. Ni jo mateix ho entenc crec que vostès tampoc.
Anem a veure si ho posem en ordre hi ha una entelèquia que és el govern d'Espanya, aquest entelèquia recull diners a través d'impostos de l'altra Espanya la del poble, englobat en unes organitzacions anomenades CCAA. Fins a aquí s'entén veritat, o sigui insisteixo, Espanya té uns diners que Espanya prèviament li ha donat. Segon pas, Espanya la del poble necessita diners per fer funcionar les coses, subvencions obres etc. I sobre la base de les previsions de despeses i ingressos, l'Espanya real la de les CCAA li diu a l'altra Espanya dóna'm tants diners i quan reculli els impostos que tu m'exigeixes, passem comptes. Fins a aquí se segueix entenent veritat.
Ara ve el bé resulta que quan acaba la recollida i es passen comptes surt que l'Espanya entelèquia, li diu a l'altra Espanya que li deu 18.735 milions d'euros, perquè Espanya ha anat malament i ha recollit menys del que s'havia calculat a l'hora d'avançar diners, d'una Espanya a una altra Espanya, jo entenc que ha això és el que es diu dèficit fiscal de l'estat espanyol però haig d'estar equivocat perquè l'estat no es pot deure a si mateix el seu deute, vaig a tornar-me boig en pocs minuts.
Això que ho plasmo una miqueta en sainet és més greu del que sembla, perquè encara que ho disfressa de comèdia satírica, en el fons és el sentiment real, existeixen ja Espanyes per donar i vendre, han aconseguit l'impensable, uns senyors que es diuen polítics han arribat a tal extrem de supèrbia i ineptitud que ja confonen qui són i a qui governen i representen, ells diuen ser Espanya i els altres no ho som, ara som CCAA no Espanya.
Em nego rotundament a admetre que jo li degui res al meu país, en tot cas és el meu país qui em deu a mi, em deu protecció, m'ha de ben estar (el que pugui donar-me), em deu treball, em deu un bon govern, em deu orgull de pertànyer a una societat moderna, i si no surten els nombres no li surten a Espanya l'única, vagi crec jo i caldrà fer el que sigui convenient, rebaixar sostres de despeses, rebaixar salaris com ja ho han fet, caldrà impulsar la producció que d'això no diuen gens, etc. Però que no intentin fotre'm més convertint-me en el seu deutor, però que s'han cregut jo em planto, si tant els dec que facin com els bancs, que em desnonin que em vaig a buscar la vida pel meu compte fora de Espanya.
Anem a veure si ho posem en ordre hi ha una entelèquia que és el govern d'Espanya, aquest entelèquia recull diners a través d'impostos de l'altra Espanya la del poble, englobat en unes organitzacions anomenades CCAA. Fins a aquí s'entén veritat, o sigui insisteixo, Espanya té uns diners que Espanya prèviament li ha donat. Segon pas, Espanya la del poble necessita diners per fer funcionar les coses, subvencions obres etc. I sobre la base de les previsions de despeses i ingressos, l'Espanya real la de les CCAA li diu a l'altra Espanya dóna'm tants diners i quan reculli els impostos que tu m'exigeixes, passem comptes. Fins a aquí se segueix entenent veritat.
Ara ve el bé resulta que quan acaba la recollida i es passen comptes surt que l'Espanya entelèquia, li diu a l'altra Espanya que li deu 18.735 milions d'euros, perquè Espanya ha anat malament i ha recollit menys del que s'havia calculat a l'hora d'avançar diners, d'una Espanya a una altra Espanya, jo entenc que ha això és el que es diu dèficit fiscal de l'estat espanyol però haig d'estar equivocat perquè l'estat no es pot deure a si mateix el seu deute, vaig a tornar-me boig en pocs minuts.
Això que ho plasmo una miqueta en sainet és més greu del que sembla, perquè encara que ho disfressa de comèdia satírica, en el fons és el sentiment real, existeixen ja Espanyes per donar i vendre, han aconseguit l'impensable, uns senyors que es diuen polítics han arribat a tal extrem de supèrbia i ineptitud que ja confonen qui són i a qui governen i representen, ells diuen ser Espanya i els altres no ho som, ara som CCAA no Espanya.
Em nego rotundament a admetre que jo li degui res al meu país, en tot cas és el meu país qui em deu a mi, em deu protecció, m'ha de ben estar (el que pugui donar-me), em deu treball, em deu un bon govern, em deu orgull de pertànyer a una societat moderna, i si no surten els nombres no li surten a Espanya l'única, vagi crec jo i caldrà fer el que sigui convenient, rebaixar sostres de despeses, rebaixar salaris com ja ho han fet, caldrà impulsar la producció que d'això no diuen gens, etc. Però que no intentin fotre'm més convertint-me en el seu deutor, però que s'han cregut jo em planto, si tant els dec que facin com els bancs, que em desnonin que em vaig a buscar la vida pel meu compte fora de Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario