AVUI ESPANYA A DEIXAT CLAR A CATALUNYA LA SEVA SITUACIÓ ACTUAL I EL FUTUR QUE L'ESPERA CAL TRIAR SI S’ ACCEPTA O NO

Les circumstàncies sempre donen els senyals oportunes per  l'inicí o la consecució de metes o projectes, que larvats esperen una oportunitat propícia per dur-los a terme. Aquest és el cas de la ja molt reclamada independència com a nació de Catalunya de la unitat imperial d'Espanya.

El caràcter poc bel·ligerant, més calculador que impacient dels catalans, sempre ha estat un fre davant la possibilitat d'entrar en un conflicte d'interessos entre Espanya i Catalunya, sempre ha hagut aquella pressió que ens deia, "millor dolent conegut que bo per conèixer ", i a més, sempre estava a l'aguait Espanya per apagar el foc independentista, amb concessions, promeses, i reconeixements que posats en el fidel de la balança de la política i la lleialtat catalana apaivagava els desitjos de segregació.

Aquest equilibri ha mort del tot avui, d'una banda la crisi econòmica i per l'altre la dictadura creixent de la dreta involucionista espanyola, dóna al meu entendre, el senyal inequívoc que ara o mai. Si els nostres polítics i la nostra societat són realment el que diuen ser, catalans, ara és l'hora, perquè estem integrats en una nació que s'enfonsa irremeiablement al pou de l'exclusió social europea, igual o més que Grècia jo hi posem remei o ens anem darrere.

Espanya és ara una nació governada pel nacionalisme espanyol més proper a l’ imperialisme dictatorial i centralista, l'única opció, és mantenir un sol focus d'atracció i poder, reunint-hi, totes les forces econòmiques, l'ocupació, la gestió dels drets socials, en resum la vella Espanya mesetària, l'Espanya que ells volen, i des d'allà barallaran, enganyaran, i arruïnaran, al poble per mostrar a la UE que allò és la veritable Espanya, i la resta Autonomies, Regions, com vulguin, són pràcticament un accident que han de suportar i mantenir el més ocult i callades possible.

Si analitzem la realitat, és clar que el nostre problema no és altre que som botí de guerra, lo del idioma i tot els tòpics que ens afecten són pura comparsa, i no obeeix només a que ens tinguin més o menys mania des del govern del PP , també ens la té el PSOE, i qualsevol formació política espanyola, encara que siguin quatre y el gat, perquè el problema és tan greu com que Espanya sense Catalunya no podria sostenir-se perquè la realitat és que li desapareix el 12.7% del seu PIB, (perquè comparin la comunitat de Madrid representa el 12.02%) l'avantatge econòmic i social que mantenim els catalans, està encara molt per sobre de la que poden oferir des d'una Espanya, completament sense control i arruïnada, així que està clar, el poc que el govern central pugui recollir, és a Madrid i Catalunya així que amb aquesta perspectiva Catalunya ja té prou càstig qual cosa és incomprensible.

Aquesta realitat ens indica que estem en situació de separar-nos, que no necessitem per res a una Espanya tan diferent nosaltres, o nosaltres tan diferents d'ells, que fins en els pressupostos nacionals així es reconeix, no ens poden amenaçar amb res, aquest sistema de l'amenaça de calamitats i pobresa, ja no serveix, que ens faran, no ens donaran suport els seus bancs, ho dubto, a més estan tots sense recursos i buscant desesperadament una reestructuració que no arriba, mentre que els nostres estan ja salvats i reestructurats, ens tancaran el seu mercat, bé ja exportarem a França a Alemanya a la resta d'Europa i el món.

Que pot passar de dolent que no puguem suportar, res de res, la debilitat d'Espanya (no incloc Madrid) és molt més gran que la d'una Catalunya independent, fixin si no: des d'aquí podríem posar en marxa d'una vegada el corredor mediterrani, això sí, només el tram català, des de Tarragona a Rotterdam poden imaginar-lo, perquè el finançament europea és al corredor no a Espanya, acabar per fi l'AVE a França i el més divertit fer pagar peatge a ADIF per passar per la infraestructura catalana, podríem posar al nostre aeroport com un aeroport veritablement internacional, l'increment de l'activitat industrial a la nostra petita nació, és molt més fàcil perquè està més preparat per reactivar que tot Espanya, les nostres empreses multinacionals i les nostres exportacions, són més i més àgils que les constructores espanyoles que totes són al precipici Sacyr, ACS, etc.

És evident que una societat de poc més de set milions d'habitants i amb el potencial industrial, comercial, turístic, i la seva situació estratègica amb el primer port de mar de la Mediterrània, comunicada a Europa per França, amb una història i cultura d'alt nivell de reconeixement internacional, li seria molt més fàcil establir uns reajustaments econòmics i alhora una reactivació del seu PIB molt més ràpidament.

Catalunya té aquesta possibilitat, que no la té tota una nació de 40 milions d'habitants (exclosa Catalunya), en la qual bàsicament el seu potencial econòmic s'inscriu tot a la seva capital, això és la realitat que a més el PP vol mantenir i consolidar i negar a la mateixa vegada, per mitjà del seu majoria absoluta, està minant l'estat de les autonomies ho està fent a consciència ja des de fa temps, sinó perquè les pitjors són precisament moltes de les que ja governava, estant el partit a l'oposició, així va enfonsar més el govern i l'economia del PSOE, i ara recollirà els fruits desmuntant-les una per una, per tornar a la unitat d'Espanya sense que sembli un desacatament a la constitució.

Catalunya ha de prendre ja una decisió inajornable, si és cert que els seus polítics senten la catalanitat en el seu sentiment i la majoria de la seva societat, cal establir ja d'una vegada la negociació amb la UE i l'ONU si cal, per plantejar la nostra pertinença a la Unió Europea i tirar endavant un procés d'independència, bé d'acord amb Espanya, o de forma unilateral, i si no s'aprofita aquesta ocasió, els prego als meus polítics aquests que s'erigeixen nacionalistes catalans, i que es queixen del tracte que rebem, que callin d'una vegada i per sempre.