De veritat que estic decebut i tremendament enfadat, que
justificació té el Sr Artur Mas per perdre el temps i l'economia catalana, amb
la idea de demanar una nova fiscalitat per a Catalunya, és que ens hem tornat
tots bojos, o és que no donem més de si. Potser és una mica de les dues coses
ens tornen bojos les circumstàncies i per això no donem una a dretes. Perquè
vol el Sr Mas emprendre una croada inútil, a la recerca del Sant Grial de la
comprensió i el reconeixement per la política espanyola de les condicions
econòmiques catalanes, és estúpid, primer caldria que la política espanyola
reconegués la identitat pròpia catalana, cosa que mai serà així, per tant que
pacte fiscal vol pactar amb algú que no
ens reconeix, per l'amor de Déu no siguem il·lusos.
Però és que a més no acaben aquí les incongruències sobre aquesta
pintoresca solució de pacte fiscal. Sr Mas, vostè vol demanar un pacte fiscal
amb qui ja no té autoritat ni diners, ni ja gairebé fiscalitat, perquè depèn
totalment de Brussel·les, i és que tot en el supòsit, que ens volguessin
reconèixer com un cas diferencial, no podrien donar-nos el que demana, perquè
estan més arruïnats que nosaltres, Espanya Sr Mas ja no és independent en
qüestions econòmiques, i no s'enganyi, a Brussel·les no entenen lo de l'espoli
espanyol a Catalunya perquè ningú els ho ha exposat detalladament.
Si us plau no perdi més el temps amb il·luses peticions demagògiques, pot
ser sense cap mena de dubte, que vostè només pretengui fer fum per emmascarar
la realitat, que no és altra que la pèrdua de 33 anys vivint a l'ombra de la
conveniència política que oferia Espanya. Malgrat els menyspreus i espolis que
patíem, era igual havia per a tots, així aquí s'han succeït governs de CiU del
PSOE fins a un tripartit i tot, i ja estava bé el victimisme donava els seus
rèdits, tots vostès els polítics han viscut fantàsticament.
Durant 33 anys no han tingut la necessitat de preocupar-se’n per la
singularitat de Catalunya, i ara perquè la ruïna econòmica ens enfonsarà
juntament amb Espanya en el pou més negre i pudent que existeix, ara que ens
anem a convertir en res, que ens van a reduir al no-res, ara es preocupen només
per la fiscalitat, això no és de rebut Sr Mas, això és pur egoisme i pura
fantasia de polítics que veuen que s'acaba l'estatus en què fins ara es venien
desenvolupant, això no és de rebut repeteixo una altra vegada.
Ara, ho he dit en més d'una ocasió, només hi ha dues solucions a prendre,
una la de prendre consciència del que volem ser i veure si ho som mitjançant un
referèndum, i si en realitat es vol ser Catalunya, cal anar a per la separació
política i econòmica d'Espanya. I si en el referèndum surt que no, o no sap no
contesta, cal deixar-se de somnis impossibles i afrontar la realitat, jo em
temo que vostè Sr Mas, tem que sigui aquesta segona possibilitat la que
sortiria de la consulta que li proposo, i per això li dóna voltes a altres
possibilitats que ni són carn ni peix, em comprèn vostè veritat.
No sap vostè com lamento tan profundament escriure aquest escrit, però és
que em declaro un "català emprenyat", i conscient que el seu pacte
fiscal seria bo per a Catalunya, li dic que ja és massa tard, vostè i la nostra
classe política han arribat tard és el nostre sinó, massa prudents massa
calculadors, massa temps segrestats políticament, tant que al final hem
adquirit la síndrome d'Estocolm.
Ho sento molt de veritat, però per l'amor de déu, provin d'una vegada a
viure com valents i si no volen, morim com covards, però sense fer soroll i
sense més ridículs perquè no ens els refreguen per la cara nostres conveïns,
l'hi demano per favor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario