"Sempre hi haurà gent que considerarà que no s'ha anat prou endavant, però el que vull recordar és que l'esperit d'aquella manifestació de fa dos anys segueix absolutament viu i augmentat amb la del passat 11 de setembre”, jo crec que no cal fer més enquestes al respecte, Artur Mas ha insistit que en la ciutadania desborda el sentiment del dret a decidir anar més endavant cap a la sobirania.
Bé no puc estar més d'acord amb vostè Sr Mas en el que manifesta en la seva conferència a la capital d'Espanya, per als assistents a ella i per als quals es van amagar plens de terror davant la perspectiva d'una acció sense pauta i sense planejaments ferms i democràtics, la gent catalana vol la independència, és clar. Però qui o que els està explicant que significa el camí a la pròpia Independència, que es desprèn d'aquest procés i d'aquesta paraula, aquesta acció és molt més que unes manifestacions al carrer, fins i tot d'unes manifestacions polítiques.
Jo crec Sr Mas que ja no s'ha de deixar de pensar en la Independència de Catalunya, perquè està clar que el centralisme polític espanyol no ens vol, i el pitjor no és això, és que no accepta que siguem com som i ens vol canviar i això jo no ho entenc, puc comprendre que no ens vulguin i que per això ens tractin malament, ens espolien, no ens deixin ser emprenedors, etc., però el que no puc comprendre, és que a sobre ens considerin uns molestos desagraïts apàtrides, i es neguen desprendre de nosaltres com si fóssim de la seva propietat.
Com la propaganda espanyola serà a partir d'ara molt dura i en contra del que significa la segregació de Catalunya de l'estat espanyol, entenc que a les accions que cal fer serien una gran pedagogia i l'anàlisi que significarà la Independència, per la gent catalana i sobretot per a la gent espanyola, que viu i a format arrels a Catalunya, però que no sent la identitat catalana, (m'explico Sr Mas) així que amb el seu permís i amb la major simplicitat que sigui capaç, vaig a plantejar alguns aspectes a tenir en compte per demanar la independència.
Primer caldria deixar ben clar que no es tracta de cap "guerra" de la independència, volem simplement recuperar el ser un estat independent i fer-ho de manera totalment incruent, lliure i democràticament. Abans de començar res, s'hauria d'estudiar si l'Europa comunitària permetria la constitució d'un nou país, suposo que la seva resposta seria que això hauria de ser negociat amb Espanya. Si fos així cosa que dono per fet, podríem començar les negociacions i les accions civils pertinents, la primera és clar seria una consulta popular mitjançant vot és a dir un Referèndum oficial.
No obstant això abans d'aquest acte, caldria explicar algunes coses perquè la gent de Catalunya sabés que significaria ser Independent. Anem a per això, el primer és dir que la mecànica oficial és bastant senzilla, no té més que unes negociacions que fa a les valoracions dels béns de l'estat posats al servei de la comunitat catalana i donar-los un valor compensatori perquè també és veritat que part dels diners que utilitzo Espanya ja era dels catalans, i en un lloc molt solemne i amb gran pompa, signar la Independència és així de senzill, perquè no hi ha capitulacions ni vencedors ni vençuts, es tracta d'un acord entre un matrimoni sense fills què es divorcia res més.
La mecànica és senzillíssima, però les repercussions tenen el seu què, vegem Espanya s'enfadaria molt, ja que el seu paper seria com en els matrimonis l'amant despitat, així que la reacció seria d'¡ara veuràs mala pècora! I les traves serien moltes però res més que això embolics. Al final els polítics i els juristes nacionals i internacionals que no ens càpiga dubte hauran d'intervenir, arribarien al punt d'equilibri i acord necessari per establir unes bases legals que permetin el fet físic de la segregació i la creació d'un nou estat a la UE .
El primer gran problema seria com es combina la convivència entre famílies que part estan emparentades a Catalunya i en part a Espanya, això succeeix en l'esglaó més primari i base de la família, és a dir entre marit i muller, entre pare i mare i fill , per a mi aquest és el punt més delicat, però tampoc el veig com un assumpte insalvable, com hem deixat clar, que no hi ha confrontació, hi ha la sencera llibertat d'optar per la nacionalitat que es vulgui, així que la família que vol ser espanyola doncs res són espanyols que viuen i treballen en un altre país, que seria Catalunya, caldrà gestionar els seus impostos que es paguessin aquí com ho fan ara per exemple un francès que visqui i treballi a Barcelona. I per descomptat el que no vulgui continuar en el nou país ja serà lliure de marxar, a qui amb tot dret consideri el seu, però sempre per la seva pròpia decisió.
I als catalans com ens afectaria, en el fons a coses molt supèrflues però curioses de comentar: hauríem d'acostumar a veure el cinema en versió original perquè no es doblarien pel·lícules al català només per a set milions d'espectadors, no veuríem tele5 ni antena 3 ni la 6 ni TVE, etc. Probablement si Canal + perquè és de pagament, i aquesta tradició aquí no la perdrem mai, em refereixo a la de pagar per tot.
Patiríem uns mesos un boicot dels nostres productes primaris, però això no afectaria per res, perquè avui hi ha molts productes que ni se sap d'on vénen, a més com va passà en el seu temps amb el cava, es passa aviat i la gent d'Espanya no és ximple i el que els interessi el tornaran a comprar i utilitzar, el bo d'això és que a nosaltres no ens afectaria, perquè nosaltres tindríem tots els productes espanyols al nostre servei per allò del lliure mercat del qual formaríem part.
El turisme creixeria formidablement, primer per la novetat i la publicitat gratuïta que els “tabloides” i mitjans d'informació estrangers ens farien, explicant el fet de la independència d'un país petit però ple d'atractius de tota classe, platges ciutats, romànic, Gaudí, muntanyes , neu, etc. Això ens permetria llançar l'aeroport del Prat al trànsit intercontinental, perquè el Prat seria el nostre enterament, ja que haurem comprat la part alíquota del seu valor, igual que els ports i totes les altres infraestructures a Espanya.
Econòmicament el canvi és difícil ho reconec, ens deixarien seguir en l'euro tot d'una, jo crec que si (hi ha ja països que tenen l'euro sense de moment pertànyer a l'euro grup) ja que els paràmetres de PIB i deute milloren. Aquest fet comportaria amb si la possible sortida de Catalunya dels bancs nacionals espanyols? jo crec que no en absolut, no deixaran un negoci com el que generaria Catalunya, caldria crear això si el BCC el Banc Central de Catalunya, però bé amb alguns directius de la Caixa i del Banc Sabadell anem sobrats.
Finalment dir que no crec que les grans empreses instal·lades en sòl català es fossin, més aviat al contrari, perquè evidentment les condicions laborals i impositives haurien de posar a l'altura de les europees, no de les espanyoles i a més últimament ja s'han anat més que les que queden, m'oblidava, per exemple no ens preocupa que Movistar i El Corte Inglés per exemple y les altres operadores segueixin aquí, encantats de la vida no hauria per la nostra part repeteixo un cop més, confrontament algun.
La gent quan sent independència, se li ve a la memòria la guerra d'independència amb França les guerres dels Balcans etc. I no és això, és simplement una separació amigable entre dos països que han deixat d'estimar-, jo diria que des que es van morir els Reis Catòlics
No hay comentarios:
Publicar un comentario