Poques vegades una política d'estat es comporta de manera tan ignominiosa i falsa com es comporta la política i els polítics nacionals espanyols amb la identitat catalana, crec que tinc raó en afirmar que al món occidental, no hi ha enlloc una situació igual a que un estat i els seus polítics, sembrin i conreïn la llavor de l'antipatia i gairebé l'odi entre els seus governats, durant anys i anys. A Espanya el centralisme de l'estat i dels seus polítics ja sigui en la dictadura passada o en la democràcia actual, oposa sistemàticament una discriminació ferotge i gairebé visceral, enfront del nacionalisme d'una regió, de moment espanyola, com és Catalunya.
La situació que viu Catalunya a Espanya em recorda el conte de la "Ventafocs" recorden - Hi havia una vegada en temps molt llunyans un gran senyor (Regne d'Aragó) que tenia una filla molt estimada i bonica a la qual tractava com una princesa ( Catalunya) un dia el gran senyor es cas per interès amb una gran dama (Castella) amb la idea de formar una família molt més forta i rica, cada un dels contraents aporta al matrimoni riqueses i fills, però com en el conte, el Senyor ric i poderós morir i la princesa la seva filla, queda a cura de la seva madrastra i aquesta es comporta com a tal, la va arraconar a la cuina i la va convertir en serventa.
El conte en la realitat no és tal conte, ni hi ha fades padrines ni hi ha prínceps per ballar i enamorar, a la realitat hi ha una nació dominadora que s'afanya a seguir utilitzant a la figurada ventafocs com a una dolenta i ingrata fillastra, i es recolza en uns fonaments completament falsos, però molt bé embastats per la força de la centralitat de l'estat que domina amb el seu poder l'opinió pública, amb això crea tendències d'opinió que falsegen engrandint o minimitzant fets de la realitat de la relació entre les dues cultures, la espanyola i la catalana, sent la primera d'aquestes falsedats negar la pròpia existència d'una cultura catalana pròpia i més antiga que la pròpia nació espanyola.
No és el problema que tinguem i fem servir una llengua pròpia, no importa que la nostra forma de veure les coses sigui una mica diferent, que aquí s'hagin prohibit les curses de braus, etc., L'únic que importa en realitat és que Espanya no podria mantenir el seu estatus econòmic en el context europeu, si per aquelles coses de la vida, Catalunya es independitzes econòmicament i ja no diguem físicament d'Espanya, els governs passats i futurs saben o s'adonen ràpidament, que Espanya no podria sostenir sense Catalunya i per contra Catalunya si podria, no ja mantenir-se, sinó créixer enormememente sense Espanya enganxada a l'esquena.
No sé que guanyen la política i els governs espanyols que persisteixen a negar una evidència fins a l'extrem d'arribar a oposar a gairebé tota la societat espanyola, en contra dels catalans, que juntament amb la comunitat de Madrid sostenim millor o pitjor a Espanya sencera . Aquesta és la realitat Espanya, la imperial, la centralista, la conqueridora, la que és "una gran i lliure", no pot suportar dependre d'una regió, que es manté ferma en unes creences i identitat nacional diferent, que no assumeix com a pròpia la nacionalitat global imposada, i que tot i aquesta insubmissió, no pot prescindir de la seva capacitat i força econòmica, emprenedora, i nacionalista. Això i no altres motivacions són el veritable "pecat" del nacionalisme català.
I aquesta afirmació aquest plantejament cal ratificar-ho amb dades i per això anem a repassar la realitat de l'economia espanyola. Només hi ha tres regions que són en l'actualitat contribuents nats al tresor públic espanyol. Aquestes regions són: Madrid, Catalunya, i Balears, totes les altres, (excepte País Basc i Navarra que tots sabem van per lliure) són receptores, és a dir paguen els seus impostos i després l'estat els torna més del que han pagat, amb tal de poder mantenir el seu desenvolupament quotidià, aquesta diferència prové dels impostos d'aquestes tres regions aportadores netes.
Si em permeten doncs la llicència, és clar que en realitat Espanya econòmicament parlant és Madrid i Catalunya, (ometo Balears perquè la seva grandària encara contributiu és molt petit) ja que ambdues comunitats són gairebé parelles pel que fa a PIB i Habitants, podem dir hipotèticament que cadascuna suporta mig Espanya. I arribats aquí, és clar el perquè del problema que té Espanya amb la nacionalitat catalana ¿i si un dia aquests catalans que no volen ser espanyols ho aconsegueixen?, Que farem amb la nostra "una gran i lliure" Espanya.
Així s'entén tot no els sembla, i es comprèn perquè només s'ataca al nacionalisme català, i no per exemple al basc. La cosa aquesta clara, els bascos no entren en el joc econòmic, incomprensiblement però és així, per tant els puristes de la nació espanyola, els és igual el que facin, però Catalunya és una altra cosa, Catalunya paga i molt i això sí és important això no es pot perdre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario