Que el camí emprès pel govern del Sr Mas no té marxa enrere, és evident hem d'arribar ja indiscutiblement a un final, ara aquest final és la incògnita que es presenta davant nostre, sembla que la majoria d'opinions i intencions es dirigeixen cap a un camí per aconseguir la independència d'Espanya, i aconseguir amb això la possibilitat de ser més d'una nació un estat autònom lliure i sobirà.
Bé imaginem que ja estem allà hem arribat i
som una nació i un estat lliure, la realitat que es presenta davant d'aquesta
situació pot ser la següent som una nació que físicament està en el continent
europeu, que limitem al nord amb França, a l'est amb
el mar mediterrani, i a l'oest i al sud amb Espanya, el millor d'aquesta
situació és que tenim mar, és a dir tenim assegurat la sortida i l'entrada de
mercaderies, matèries primeres i persones per mar, per un mar que no ens ho pot tancar ningú
això és la primera gran avantatge.
Però cal pensar en la realitat, arribats a
aquest punt cal explicar que si no canvien les coses ens poden tancar les
fronteres de l'oest i del sud per part d'Espanya, i la del nord per França. Això
no ho estic dient perquè si, hem llegit ja diverses amenaces per part
d'Espanya, i no hem sentit res sobre això per part dels nostres veïns del nord,
però almenys tenim el mar, element que ja dominem durant molts segles de la
nostra història ,
així que per por a quedar-nos aïllats no hem de preocupar-nos.
Després queda la qüestió de la
supervivència econòmica i comercial, i aquí se m'acut que pot haver una sorpresa
molt interessant, veuran la independència física a través del mar ens permetria
ser una nació especial al continent europeu, si fos necessari, si l'Europa l'euro
ens volgués castigar empesa per Espanya exercint una mena de bloqueig, els
nostres productes podrien sortir per mar amb destinacions múltiples i el que és
recíproc arribar subministraments des les mateixes destinacions i pel mateix
camí, aquesta realitat anula completament la temptació de tancar-nos fronteres
amb França i amb Espanya.
Però no acaba aquí l'especial condició de
Catalunya, la nostra mida i situació ens permetria, en cas d'impossibilitat de
mantenir-nos en l'economia de l'euro, (que és el que volem) crear fins i tot unes
condicions fiscals i monetàries fora de l'euro, que diferencia hauria entre Catalunya i
Suïssa o Dinamarca per exemple.
Catalunya independent pot defensar molt bé
dels possibles càstigs o atacs de gelosia o menyspreu de veïns, petits o grans,
tan clar és que gairebé es pot pensar que és el contrari, potser hem de pensar
que tot el desassossec i amenaces que veladament ens envien, no
siguin atacs sinó defenses, perquè què passaria, si establíssim una fiscalitat
nova a Catalunya, que permetés desembarcar aquí empreses multinacionals,
asiàtiques, russes, i no ens enganyem europees i americanes, qui sap si això fa
por, o no, potser interessa a la
rígida economia europea.
Catalunya es podria constituir un una nació classificada com
"emergent" a Europa, fora de la tirania de l'euro, que no tenim
divisa convertible internacionalment, això no és problema tampoc la té la Xina,
però gràcies al seu comerç no té problemes en ser la major tenidora de
dòlars i euros del món, que cal fabricar una moneda interna, res s'imprimeix
posem en marxa el "eurocat" per exemple, així que fora pors, si la societat
catalana és prou forta i està convençuda que el que vol és
ser una nació, no hi ha argument físic econòmic ni polític que el pugui avortar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario