Quines coses té la crisi, els catalans que estem lluitant per mantenir la nostra personalitat i història enfront del mal tracte en general amb el qual es brinda a la nostra singularitat, pels governs espanyols siguin del color que siguin, i que s'estén a molta part de la societat espanyola a la qual es manipulada en contra nostre oferint una visió molt esbiaixada de la realitat per mitjà de declaracions i articles d'opinió sempre contraris a la realitat de Catalunya, ens trobarem gràcies a la crisi d'Espanya amb la justificació perfecta a les nostres reivindicacions de maltractament fiscal del qual estem sent víctimes des de sempre.
Curiosament tot apunta que de nou la frase que la veritat posa a tothom al seu lloc es complirà, aquesta vegada l'exemple de la desigualtat fiscal que patim a Catalunya serà molt difícil de negar a Espanya la seva raó, però el que farà visible aquesta realitat a tots els ulls dels espanyols no serà l'explicació del govern d'Espanya, sinó el que els espanyols que van decidir viure a Catalunya, no per sentiment, si no per profit propi, molt lícit per cert, ara veuran com són maltractats exageradament pel seu propi govern nacional i per la resta de la seva nació.
La primera prova de la mala sort de ser català o viure i treballar a Catalunya serà el propi fet de cobrar una nòmina, comprar un habitatge, obrir una empresa o posar gasolina. La crisi ha provocat que bona part dels Governs autonòmics es llancin a pujar impostos per reduir el dèficit mentre que altres es resisteixen, de moment a això. Catalunya en canvi es veu en l'obligació de mantenir el tipus marginal més alt d'Espanya, que arriba al 56% per a les rendes més altes, mentre que Madrid s'apliqués un gravamen màxim del 51,9%.
Un directiu o executiu de cert nivell d'una multinacional per exemple, el sou mitjà és de 700.000 euros anuals, pagarà a Madrid al voltant de 320.000 euros per IRPF després de la pujada d'impostos aprovada per Rajoy. A Catalunya, aquest mateix contribuent pagaria 335.000 euros. És a dir, 15.000 euros més. Els experts fiscals alerten que les rendes altes buscaran fórmules per no tributar a Catalunya. No sé què formules seran però el típic és que des localitzin cap a altres direccions fiscals de la nació, en aquest sentit, l'executiu d'Esperanza Aguirre rema contracorrent i estudia ja no augmentar la seva fiscalitat, sinó rebaixar el seu tram autonòmic.
Les diferències es produeixen també en altres tributs com el de l'impost sobre transmissions patrimonials, que grava la compravenda d'habitatges de segona mà. És el cas de Catalunya, que va elevar al 8% el gravamen. Andalusia, Aragó i Extremadura van ser un pas més enllà i establir trams en funció del preu de l'habitatge. A Cantàbria, per exemple, els habitatges que costen més de 300.000 euros tributen al 10%. Si un ciutadà espanyol decideix comprar-se una casa usada per valor de 150.000 euros a Andalusia pagarà 12.000 euros. En canvi, si la adquireix a Galícia, Madrid o la Rioja abonarà 10.500 euros. Una diferència de 1.200 euros.
D'altra banda, formalitzar una hipoteca o altres tràmits notarials, com obrir una empresa, comporta aplicar l'impost d'actes jurídics documentats. El Govern de la Generalitat acaba d'incloure en els seus pressupostos per a aquest any un augment d'aquest impost del 1,2% al 1,5%. És el tipus més alt a tot Espanya. Aquest gravamen, en el cas de la compra d'habitatges, s'aplica sobre la quantia del préstec. És a dir, signar un crèdit hipotecari de 200.000 euros suposa a Catalunya pagar a Hisenda 3.000 euros, mentre que en la majoria de comunitats, per al mateix exemple, la factura tributària ascendiria a 2.000 euros.
En termes generals, Catalunya, Andalusia i Extremadura apareixen al podi de comunitats amb tipus més alts mentre que Madrid i Múrcia destaquen per aplicar gravàmens menors. La Comunitat Valenciana, una de les més endeutats d'Espanya i que també incomplirà l'objectiu de dèficit, formava part d'aquest últim grup fins ara. El Govern de la Generalitat Valenciana elevarà el tipus marginal màxim de l’ IRPF fins al 54% enfront del 52% que apliquen la majoria de comunitats del règim comú.
Si el meu amable lector ha estat atent a l'article ha comprovat que curiosament sempre aquesta Madrid com la comunitat que més afavoreix els seus habitants aplicant menys impostos, curiós veritat, precisament la capital de la nació, allà on floreixen les obres per tot arreu, on hi ha més habitants per metre quadrat, la qual presumeix i possiblement és cert que té li metre i el servei de transport municipal més i més barat d'Europa, on el preu del sòl i de l'habitatge és el més car d'Espanya, allà on estan establertes les seus de les grans empreses nacionals, i internacionals, on es forgen els grans negocis, i naturalment on està establert tot l'aparell de govern de la nació i el Rei, resulta que és la comunitat que menys impostos s'aplica.
Com pot ser possible, és que fan trampa, no ells no fan cap trampa, la trampa la fa l'estat espanyol, el qual considera bàsic que el poder nacional, aquest representat per la gran metròpoli capital d'Espanya, i per això volen que sigui el més, la més gran, la més bonica, la més important en tot, i ara sembla que també la més barata i la més afavorida perquè segueixi creixent i creixent, fins a aconseguir que Espanya sigui pràcticament Madrid.
El fet d'aquesta desigualtat fiscal entre un espanyol de Madrid i un espanyol de Catalunya, i crec jo que d'altres llocs, no és altra que Madrid té tres administracions que la mimen i la alleten: és la Capital d'Espanya, té el govern en ella, és Ciutat té el seu Ajuntament, i perquè no fos menys la van fer també Comunitat Autònoma, resultat rep aportacions per tot arreu, en cas contrari no s'explica, perquè en teoria mantenir una mega ciutat com Madrid, hauria de ser més costós que mantenir València o Andalusia poso per cas, però no és així ja ho veuen, així que només hi ha una explicació i és que les balances fiscals a Espanya no són homogènies o millor dit equitatives.
Però ja veuen vostès si davant totes aquestes incongruències, una societat com la catalana s'irrita i demana solucions i el seu govern autonòmic, gosa plantejar al govern central una nova fiscalitat que permeti autofinançar més raonablement d'acord a la creació del seu PIB, un boig militar ens vol envair de nou i resulta que també vénen des dels EUA i ens declaren escombraries, sentin actuem d'una vegada, ho vaig dir ahir i ho repeteixo "pitjor no podem estar" anem a buscar un altre futur si us plau
No hay comentarios:
Publicar un comentario