Remoure altra vegada tot el que ens està passant als
catalans que volem i busquem la nostra independència com a nació sembla com una
obsessió i fins i tot pot resultar una monotonia però amb tot i amb això cal
insistir perquè els famosos "murs" que els polítics parlen que és
estat espanyol ens posa davant són ja gairebé incalculables, de tots ells és
evident que el principal en una lluita que pretén ser incruenta civilitzada i
democràtica el més difícil de salvar és el cost de la preparació de les
estructures del futur estat.
El govern d'Espanya ara s'ha inventat que ens pot ofegar
econòmicament amb l'excusa que Catalunya es gasta els seus diners (els de
Catalunya) en costos relacionats amb la independència que aquesta fora de la
llei el bo del cas és que sense poder-ho demostrar resulta que Catalunya tampoc
pot rebatre'ls, i això és el mur que ara cal saltar per això seria convenient
que es creés una organització civil sense ànim de lucre que es dediqués a
preparar tots els estudis i organitzacions necessàries per fer la desconnexió
en el moment polític que sigui considerat oportú i possible amb Espanya.
Però això és evident que no es pot fer des de la
Generalitat perquè com bé diu el govern de Madrid això està fora de la llei
bàsicament si es consumeixen fons nacionals que no estan destinats a aquest
menester. Serà tot l'absurd i deslleial que es vulgui perquè en el fons els
diners que rep la Generalitat són es els catalans no de la resta d'Espanya,
però també és veritat que són per a tots els que viuen a Catalunya i aquí hi ha
molta gent que no és catalana fins al punt d'acceptar la independència
d'Espanya, i que consti que no vull dir que s'excloguin ni de bon tros és a dir
si Catalunya arriba a la independència moltíssims seguiran a Catalunya però
d'això a pagar o sacrificar per això va un abisme.
Mentre a Catalunya i molts catalans seguim confosos, la
independència no és cosa només dels polítics, la independència d'un poble
l'aconsegueix el poble i després aquest poble elegeix els seus representants
perquè l'organitzi i governi això els catalans estem volent que es faci a
l'inrevés i per això avui no funciona ni funcionarà. Ho he dit moltíssimes
vegades, el poble més o menys agrupat en organitzacions civils ha empès al
conjunt de ciutadans a demanar i després exigir la independència del seu país,
de Catalunya.
Però quan ha aconseguit que s'arribessin a mobilitzar les
forces polítiques que el governen i quan s'han fet unes eleccions això si una
mica confuses però amb uns resultats majoritaris a favor de la independència,
incomprensiblement el poble ha desaparegut del front revolucionari, perquè una
independència no és res més que una revolució no s'enganyin. Així que vulguin
sentir-ho o no, ara ens trobem que Catalunya s'ha quedat sense
"soldats" i el pitjor sense "armes" per fer la revolució.
S'han quedat al front de la batalla uns polítics que no
tenen darrere a l'exèrcit que se suposava els recolzaria, on estan l'ANC i
Òmnium cultural, no em diguin que estan inclosos en "Junts pel Si",
ERC i la CUP, perquè ja veuen que no és veritat, tots aquells milions de
revolucionaris que ens manifestàvem en les grans i espectaculars i festives
mobilitzacions dels passats 11-S hem desaparegut, no sé si espantats pel que de
veritat ens tocaria patir i sacrificar per obtenir la independència que
exigíem, o perquè pensàvem il·lusòriament que aquesta revolució no ens costaria
res que s'anava a fer en els palaus de congressos i seus dels partits
implicats.
Mai Espanya deixés que Catalunya s'independitzi és que
seria ximple és que es juga el ser o no ser, que els espanyols no ho vegin així
és lògic, però els seus polítics si ho veuen i nosaltres els catalans hauríem
veure-ho també i per tant obrar en conseqüència. No ens van deixar anar-nos
mai, ens hem d'anar nosaltres i carregar amb el que se'ns vingui a sobre i si
no estem disposats a això doncs punt i es va acabar, perquè en les
circumstàncies en què ens hem col·locats a més d'idiotes estem quedant com uns covards
que a les primeres escaramusses ens hem anat tots a casa i hem deixat sols als
polítics que com és natural ells no la van a jugar si no veuen darrere al
poble.
El president de la Generalitat el polític, no pot fer res
no té cap contrapartida no té ni soldats ni armes per contra atacar i només hi
ha una sortida: la independència. Però quan diu al seu "exèrcit"
aquest no hi és, uns no només no li donen suport sinó que volen fer-lo fora,
per posar-se ells i el poble no està al carrer no està disposat a desobeir i
lluitar. I ara també veu com es queda sense armes perquè no li deixaran ni
distribuir els seus despeses ni que els que per llei li corresponen
Després de l'últim xantatge econòmic d'Espanya sobre la
generalitat de Catalunya i per tant sobre la societat català, vaig proposar fa
uns dies el que ha de fer la Generalitat abans de res és denunciar al TC
espanyol i al tribunal de l'Haia la situació d'abús i mala fe que el govern del
PP pretén aplicar saltant-se totes les lleis i normes de la constitució
espanyola, tergiversant la realitat o almenys sense demostrar que al meu
entendre és el mateix o més greu.
Crec que davant d'aquesta acció cal correspon amb una
altra de la mateixa força i aquesta no és altra que Catalunya s'exclogui
d'aquestes condicions i no demani cap finançament del FLA així que el govern
del PP en plena campanya electoral hagi de distreure a governar les finances de
Catalunya hagi de destinar funcionaris aquí per venir a pagar nòmines de
funcionaris despeses socials pensions etc. Cal contrarestar els abusos
d'autoritat amb altres abusos a complir amb més afany del que el govern central
espera.
En fi jo proposo fer una mena de vaga a la japonesa, que
el govern creu que ens gastem els nostres diners en el que no toca sense cap
prova, ja que a partir d'aquesta falta confiança ara no ens gastarem res, ni
pagarem res i si es col·lapsa Catalunya ja vindran ells a gestionar els comptes
o retiren l'amenaça.
Paral·lelament a aquesta acció jo proposo que per mitjà
d'alguna de les associacions civils es creu una altra com una empresa de
caràcter social, que vaig actuar com un ministeris d'hisenda però no per
recollir impostos sinó per muntar una empresa o organització de micró mecenatge
(en anglès crowdfunding ), també anomenat finançament massiva, finançament en
massa o per subscripció, col·lecta popular, finançament col·lectiu i micró
finançament col·lectiu, és la cooperació col·lectiva duta a terme per persones
que realitzen una xarxa per aconseguir diners o altres recursos.
Evidentment l'aportació de micró pagaments serà
voluntària és evident que no anem a pretendre que els no independentistes
aportin res peu jo sóc el primer que com a independentista convençut destinaria
una petita quantitat mensual o setmanal com es decideixi per donar un finançament
independent de la qual Espanya té l'obligació de retornar-mentre no ens doni o
ens anem nosaltres. Però jo he fet comptes i la cosa pot sortir bé si recordem
que vam anar a votar aquell 9-S uns 2,3 milions i suposem que com a mínim 2
milions vam ser convençuts que volem ser catalans amb estat només que destinem
50 Euros al mes podríem recollir 100 milions d'euros al mes en tres mesos ja
gairebé hauríem pagat a les farmàcies si més no.
L'assumpte que ja publiqui tenen aspectes de realitat i
possibilitat cal muntar com un pesat negoci és a dir els participants en el
projecte "Nació Catalana" ara haurien de rebre algun benefici de les
seves aportacions parlo d'un petit benefici i si l'empresa arriba a la seva fi
fins i tot el retorn del capital aportat que podria ser retornat llavors si pel
nou país per mitjà de rebaixa en el pagament d'impostos per exemple això és
possible perquè les aportacions han d'estar perfectament registrades i
nominades a nom dels partícips en el projecte. El més interessant és que en
aquest projecte podrien participar fins i tot entitats i persones de fora de
Catalunya i d'Espanya simplement és qüestió de muntar un pla de negoci del
projecte i creguin-me muntar unes estructures d'estat és un bon negoci.
En termes generals, el micró mecenatge consisteix en la
difusió pública, per part de la persona, institució, projecte etc., que busca
finançament, per a la causa projecte o negoci pel qual treballa, i el
finançament mancomunada per part de prestadors independents que simplement simpatitzen
amb la causa, o persegueixen un crèdit ofert pel prestatari. Atès que gran part
de l'èxit d'aquesta forma de finançament descansa en la publicitat que es dóna
al projecte, les plataformes de finançament col·lectiu més importants en
l'actualitat tenen suport a Internet, pel seu abast multitudinari i el seu baix
cost comparatiu. A més de l'obtingut de finançament cal tenir en compte la
publicitat mundial que això representaria per a Catalunya i els catalans. El
tema està clar només necessito ajuda per fer-ho realitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario