" Jo ja estic fart , i com jo , em temo que molts altres catalans" . Però no es confonguin amb aquesta primera exclamació , no estic fart del moviment independentista el que em farta és la indecisió l'excessiva i innecessària formalitat amb què ens estan embolicant uns i altres , és a dir els polítics catalans i els espanyols . Que esperen els dos , la cosa aquesta claríssima Espanya no ens donarà ni un mil·límetre de llibertat democràtica , per plantejar un procés de consulta i resolució a favor o en contra de la intenció catalana de segregació d'Espanya . I és clar també, que la societat catalana no acceptarà que els nostres polítics ofeguin i podreixin aquesta iniciativa social , per la seva desconcert i por al que els pugui costar .
Fa uns dies deia al meu blog , que els catalans ens havíem de preparar per sobreviure a les trinxeres parapetats enredera dels Pressupostos que Andreu Mas- Colell ha presentat per al 2014 , avui canvio d'opinió , i la raó no és que em senti derrotat , no és això , és que em sento desenganyat , considero que la política catalana no està en disposició de continuar endavant amb aquesta situació de lluita , i no ho està perquè no pren decisions al respecte de l'objectiu final, això és el que produeix el desconcert tant entre els mateixos polítics catalans com entre la societat que no ho entenem . Desgraciadament per portar-nos fins aquí no calia tant soroll i focs follets .
Em sembla molt correcta l'estratègia del govern d'Espanya , i per aquest motiu jo i crec que molts conciutadans entenem que la cosa és seriosa, entenem que a Espanya li preocupa i molt la situació encara que ho negui , i això que és així de clar , els nostres polítics no ho saben gestionar ni mantenir una posició d'acció , ni activa ni passiva , que ambdues podrien ser correctes .
La més senzilla era prendre l'acció passiva que és la que en principi semblava que era per la qual s'havia apostat , però no ha estat així , perquè els polítics han confós la resistència passiva per la passivitat , i això no és el mateix , Catalunya hauria d'estar posant en dificultats tècniques i jurídiques una i altra vegada al govern espanyol , per contra , el que està passant és que els assetjaments jurídics econòmics etc . vénen del costat contrari , i el pitjor és que aquí els polítics catalans això en comptes de contraatacar amb demandes als tribunals nacionals i europeus , en definitiva fer soroll , ho aprofiten per combatre entre ells, així els atacs des de Madrid uns els aprofiten per atacar la política de CiU altres a la d' UDC , altres al PSC, i els únics que s'ho passen d'allò més bé són el PP i Ciutadans .
Amb aquesta actitud no anem enlloc, ni segregació , ni independència , ni enlloc , amb aquesta situació ens quedem on estem i amb més cara d'imbècils que abans , això no pot ser , és evident que la política catalana pateix la "síndrome de Estocolm " i això la impossibilita per dirigir el moviment social que es va iniciar fa dos anys . És evident que la societat ha d'apartar als polítics porucs i desconcertats de liderar aquest moviment , no podem esperar res d'ells , ningú va a jugar-se el lloc i el seu càrrec i sou per una situació , que no ho oblidem , no és una iniciativa política sinó social .
El camí cap a una nova Catalunya independent cal reprendre-ho i guiar des de la societat , cal demanar a les organitzacions civils que s'han significat en el llançament d'aquest moviment llibertari , que signifiquin encara més , cal organitzar obertament tant enfront del govern català , com l'espanyol , és l'única manera de tirar endavant amb el iniciat i és més , si no s'està disposat a fer això, més val que parem ja i ens dediquem a pagar impostos perquè Espanya segueixi sent UNA GRAN I LLIURE ... .. de catalans i altres rareses impròpies de la grandesa nacional .
No hay comentarios:
Publicar un comentario