Mentre espero com acaba el part del deute, m'han sorprès unes declaracions de Rubalcaba en Tv3, si ja es, és la televisió catalana. I que anava a dir diran vostès, cert molt cert però no deixa de ser raonable pensar que en el fons és el que ocorre a Espanya i ell ho sap, una altra cosa és que estigui mes o menys d'acord i que ho defensi com ha fet aquí, però no és un català qui diu el que hi ha en l'ambient, és un candidat a president d'Espanya.
Alfredo Pérez Rubalcaba, ha afirmat avui que és "molt fort" el sentiment actual dels catalans que a Espanya "ni se'ls vol ni se'ls comprèn", una situació de la qual culpa al PP per la seva "catalanofòbia". L'encaix Catalunya-Espanya, té diferents angles: un de legal, un altre econòmic i un de polític. El polític és molt més difús, però molt important. Els catalans tenen la sensació de que ni els volem ni els comprenem. I això és molt fort. Això és el resultat de la campanya del PP contra l'Estatut; la catalanofòbia, que existeix. I els catalans senten que hi ha això.
Rubalcaba ha arribat a admetre que quan defensa a Catalunya o el català davant la resta d'Espanya "em provoca alguns disgustos". Per això, quan veig el que passa a Catalunya, em sento injustament tractat. Ahir a la tarda van arribar a Catalunya els últims 'papers de Salamanca' i això ho ha fet un Govern socialista. Hi ha un sentiment anticatalà a Espanya atiat per un partit que a Catalunya no vol parlar, però que fora no para. Jo sí que vull parlar", ha apuntalat en una nova al·lusió al PP.
No dóna per més la qüestió però em serveix per demostrar que no som els catalans, els que no volem a Espanya com he dit en algun blog dels meus, és que Espanya no ens vol tal com som i signifiquem. La veritat és que és una reacció per a nosaltres els catalans que no comprenem, perquè no se'ns perdona que vulguem ser catalans alhora que espanyols, però per aquest ordre és a dir sóc català, per tant espanyol, tan difícil és entendre aquest orgull.
Jo he viatjat molt en la meva vida per Espanya, i mai he vist tractar despectivament a un andalús per ser andalús, o a un gallec per ser gallec per exemple, no obstant això quan dius que ets català s’acaba l'empatia de la conversa, i pansa a ser una cosa formal i tibant, no és fàcil d'entendre suposo això cal viure-ho.
També reconec que a mi com a català, hi ha coses que no m'agraden d'Espanya, que voldria fins i tot influir-hi perquè canviessin, no m'agrada l'excessiu sentit de superioritat que es manifesta en l'espanyol, el voler tenir sempre la raó pel dret de bressol, pel seu puntet de supèrbia que esta de mes i que alguns confonen amb orgull, i no és axi no és el mateix sentir-se orgullós dels teus sentiments, que voler imposar-los per supèrbia.
I per aquí van els des encontres el que per al català és orgull pel seu ser, per la seva història, per la seva tenacitat, per la seva llengua, per la seva cultura, pel seu treball, pel seu país, tot això per a un espanyol és separatisme incomprensió revolta i supèrbia enfront del conqueridor, per a Espanya el català deuria de renunciar a ser-ho perquè per a Espanya ser una altra cosa és una falta de fe i d'educació incomprensible, com es pot preferir no ser espanyol.
Doncs ja veuen vostès es pot, i es vol amb l'ànima i el cor, és que jo posaria l'oració en passiva com poden ser vostès espanyols, que motius d'orgull tenen més que jo, han sofert les mateixes conquestes, han lluitat contra França per la independència, des del segle XV hem tingut els mateixos reis, hem estat republicans, i ens ha governat un mateix dictador, després veritat que els molestaria que els recriminéssim ser el que són.
No hay comentarios:
Publicar un comentario