Que coses més inesperades passen a l'anar i venir dels esdeveniments econòmics, polítics i socials de la història de la humanitat, avui després dels esdeveniments de Grècia tant els interns en la seva política i amb la repercussió que exerceixen i exerciran en la política social i econòmica de la Unió Europea en general i principalment a Espanya queda a primera línia de foc que la tan treballada i desitjada independència de Catalunya passa a ser vital tant per a la pròpia Catalunya com per a la UE i potser també per a Espanya.
Desenvolupar aquest tema m'és complicat però crec que podré fer-ho. Veuran vostès, ahir només em semblava d'interès parlar de Grècia i el seu xoc amb la UE, tenia ja preparat mitjà guió del meu article d'avui el tema principal era clar. El nou ministre de finances grec, Yanis Varoufakis, assenyalava gairebé amb ràbia, que Grècia no té intenció de demanar una pròrroga del rescat i que no reconeix la troica (FMI, BCE i UE) com a interlocutor en les negociacions. A més, recordava que el programa electoral de Syriza "no admet que el deute pugui ser pagada".
És evident que això dit en la reunió que havien mantingut el president de l'Eurogrup, Jeroem Dijsselbloem, amb el ministre de Finances grec dir així tan obertament que Atenes no reconeix la troica com a interlocutor per negociar el programa de rescat del país hel·lè, és tant com negar d'entrada les normes i gairebé excloure de la comunitat europea "no tenim intenció de treballar amb una comissió que no té raó d'existir, fins i tot des de la perspectiva del Parlament Europeu", ha arribat a dir Varoufakis el que equival a dir que Grècia renúncia en principi a seguir dins de la UE. I per descomptat de l'Eurogrup.
A les poques hores d'aquest daltabaix polític, el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va advertir a Grècia que els compromisos han de mantenir-se -sobretot si es vol seguir rebent els ajuts del rescat- i que Berlín és "difícil de fer xantatge" . Aquí ja el to de les paraules ja sona més a confrontació oberta que no a ganes de solucionar res. En la seva intervenció en un acte organitzat per asseguradores, el titules de Finances i home fort d'Angela Merkel en matèria econòmica ha subratllat que "confiança" i "confiabilitat" són "el fonament per a la continuïtat de la solidaritat europea".
Mentre es prepara ja està "guerra" entre Grècia i la seva nova política de Syriza, a Espanya avui s'inicien les desfilades de les forces de la Syriza espanyola és a dir PODEM i avui Madrid viu molt contents uns i molt preocupats altres com milers de persones prenen part en la "Marxa pel Canvi" convocada per Podem i que té la intenció de ser una mostra del múscul social de la formació, de caràcter neo comunista igual que Syriza.
Entre banderes de totes les autonomies, de molts cercles, insígnies republicanes -i també banderes gregues- i crits de "sí es pot", la manifestació ha cobert tot el recorregut previst, deixant el carrer Alcalá abarrotada. En la marxa s'han viscut alguns moments de tensió, particularment al capdavant de la mateixa, on hi ha hagut moments caòtics dins d'una concentració que té més l'aspecte d'un acte d'adhesió i de demostració de força poc freqüent en la història recent de Espanya.
Així que sens dubte està clar que ja està muntada la pinça neo comunista sobre la Unió Europea. Grècia per l'est i Espanya per l'oest van a executar l'assetjament i enderrocament de la UE en el seu estat actual només falta aclarir si és purament per una nova política o perquè els dos països no poden sostenir-se en l'Europa de l'euro, sigui el que sigui els primers ja han iniciat les hostilitats i els segons les estan preparant pas a pas i amb les mateixes idees i fonaments polític-socials a Espanya i no hi ha dubte que igual que Syriza a Grècia; Podem guanyarà les pròximes majories de govern a Espanya.
És evident per a mi que com vostès saben vaig tenir la possibilitat de conèixer des de dins la política social i governamental del partit comunista per la meva feina a les antigues repúbliques socialistes soviètiques; ambdues organitzacions polítiques Syriza i PODEM són una adaptació més moderna de les que jo vaig conèixer, per això quan em refereixo a les dues organitzacions les qualifico de "neo comunistes". En definitiva en un any si arriba la UE haurà de prendre una decisió importantíssima que serà desprendre dels seus dos extrems o pitjor encara de desfer com a tal Unió Europea.
Arribats a aquest punt entra en joc la independència de Catalunya en aquestes circumstàncies ja ens juguem alguna cosa més que la independència, ens juguem el ser demòcrates europeus o una altra cossa fora del concepte Unió Europea perquè és evident que tal com ja anuncia Berlín Alemanya és molt difícil xantatge és més jo crec que està desitjant que la xantatge per treure de sobre primer a Grècia i després a Espanya perquè amb la mateixa deriva política ambdues, és impossible que la UE les mantingui sobretot si es vol mantenir a si mateixa.
Així que Catalunya podria ajudar molt a la UE i per descomptat a si mateixa jo no vull ser neo comunista vull ser català demòcrata capitalista i europeu i crec que com jo molts pensem així bé aquesta és l'ocasió si Catalunya deixa de perdre el temps en discussions bizantines i s'adona que si no unifica si mateixa acabés en mans del nou comunisme espanyol Catalunya podria tenir tot el suport de la UE perquè oferir en aquests moments un nou país de set milions i mig d'habitants capaç de sostenir molt millor que la actual Espanya i no diguem de la que se'ns ve a sobre pot ser de gran interès per a la Unió Europea de l'euro.
No oblidem que a més ja ho hem fet en un altre temps passat, quan el que avui és Catalunya formava la frontera entre l'imperi carolingi i la península ibèrica morisca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario