És molt lamentable veure com la independència de
Catalunya ha mort abans de néixer, no sé si ha estat la societat
independentista, els polítics independentistes, les associacions civils
independentistes, o tots alhora, però la realitat és que Catalunya ha avortat
l'embrió de independència que s'estava gestant. Catalunya no ha pogut aguantar
el pes de l'incipient fetus independentista que portava al seu interior, en el
moment en què aquest havia agafat una certa mida i semblava seguir la seva
gestació aquesta s'ha ensorrat i Catalunya ha expulsat del seu interior la
futura independència. Tots els pares i mares que s'apuntaven la paternitat de
la futura criatura han desaparegut per no assumir cap culpa de res i tot s'ha
ensorrat, que pena.
Ara ja podem intentar passar la quarantena de rigor que
després d'un avortament incipient i espontani s'aconsella mèdicament mantenir,
abans d'intentar tornar a intentar reprendre una altra gestació, però ja no
serà possible, no per una qüestió física sinó per una qüestió moral , el
desastre ocasionat en l'esperit paternal dels afligits pares és tan enorme que
ja no es plantegen en absolut fer res per prenyar una altra vegada d'il·lusió
independentista a Catalunya.
Catalunya ha quedat trencada i destrossada psíquicament,
la seva situació vital esta tan baixa que no acceptarà mentre tingui memòria
del que ha passat en aquest avortament, que se la prenyi de nou per molt que li
agradava arribar a ser mare d'una petita nació . No la molestin més per favor,
no la recordin el passat, no la intentin conformar dient que no ha de passar
una altra vegada el mateix ... no s'ho creurà! I és que a partir d'ara
qualsevol intent de repetir una nova gestació serà rebutjada de pla.
Catalunya s'ha adonat que no té pares per la seva petita
independència i això és del que no es va a oblidar, no del major o menor dolor
físic de l'avortament, és més, vista la situació real de com ha quedat de
desunida la família , el passat és una sort perquè la pregunta és clara Què
haguéssim fet amb la criatura? No haguéssim sabut ni canviar-li els bolquers ja
no diguem donar-li el pit per emmantar-la i criar-la.
Al final un s'adona que Catalunya ha estat més aviat
violada, que no engendrada amb amor, no hi ha hagut un pare, sinó que han
volgut ser-ho molts, i al final la realitat és que ningú ha pogut afrontar la
responsabilitat de ser-ho. I Catalunya, sola i vilipendiada per molts i
defensada per ningú no ha pogut tirar endavant el costós embaràs de 18 mesos
que se li va diagnosticar.
Es va acabar de mala manera l'embaràs i no només això,
sinó que els que volien fer de pares s'han anat a festejar a una altra pàtria
que, segons sembla, encara que deien que no la volien era només per enamorar a
Catalunya i que aquesta es deixés festejar ... però al final que ha passat,
l'han abandonat i sen van corrent a veure si poden tornar a gaudir dels encants
i promeses falses que els pugui donar la pàtria, que volien deixar per la jove
i innocent Catalunya.
Vull deixar molt clar que no ens mereixem en absolut que
Catalunya hagi hagut de suportar el mal que l'hem infringit tots, perquè al
final tots hem de sentir-nos uns indesitjables que hem estat capaços de
festejar i enamorar durant més de tres anys a una jove i bonica Catalunya,
prometent crear una família feliç sol amb ella, fora de la rigidesa i del mal
caràcter dels seus diguem pares i quan havíem aconseguit fer el que volíem amb
ella, hem tingut por dels sogres i de la responsabilitat de crear una nova
família, que Catalunya ens perdoni no la mereixem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario