Ja no es pot amagar més, Espanya es mora irremeiablement i la societat ha de prendre consciència, perquè és evident que el govern d'Espanya no ho pensa ni explicar ni fer res, les xifres es miri el que es miri, són esgarrifoses, i ja els dic jo que irrecuperables per la nostra economia, possiblement aquesta situació és el que junt am altres circumstàncies més sociològiques i humanes, han fet que a Catalunya salti la sorpresa inesperada del clam social de voler segregar-se d'un context nacional, que no ens ha volgut mai i que ara a més, no ens pot ni sostenir econòmicament dins d'uns paràmetres que per separat Catalunya pot aconseguir.
Aquesta situació que és absolutament negativa per a Espanya perquè per moltes voltes que se li doni des de Madrid, la FAES i el PP i PSOE junts, els números són els números i aquests no enganyen, Espanya no podrà pagar el deute sobirà per diversos motius bàsics, un perquè cada vegada produeix més deute, dos perquè cada vegada produeix menys ingressos tributaris, tres perquè cada vegada ha de pagar més interessos i subsidis, quatre perquè las seves grans empreses ja no depenen del mercat espanyol, i s'han des localitzat gairebé totes, per el que no ingressen en hisenda, cinquè perquè Europa no l'ajudarà, fins que Espanya reconegui i demani la seva intervenció al complet, no només econòmica sinó de la seva pròpia governança i estructuració de l'estat.
I això és el que des de fa ja gairebé un any intenta evitar el PP i el seu govern, perquè el canvi que necessita Espanya és una altra manera de governar, de fer política i de fer economia, i el govern d'Espanya, ho he dit moltes vegades , és especial, tant és que sigui de dretes com d'esquerres, els dónes els vots es troben en cúspide a la cort imperial, i es creuen que realment tenen a la seva disposició un imperi inesgotable, i una societat que a més els ha obediència cega i agraïment per tenir la sort de ser espanyols, de ser descendents d'èpoques passades, d'imperis fallits, de reis impropis i innombrables, i d’haver-ne dilapidat mig món sense treure cap profit.
Com a conseqüència de tot això, vam perdre el tren de la industrialització, vam ser incapaços d'instaurar dues repúbliques com canvi estructural per passar a intentar ser una nació moderna. Això va portar una guerra civil i una dictadura de la qual no podem sentir-nos orgullosos dic jo, ens va aïllar de l'evolució europea i finalment quan es va acabar per mort natural, ens va tornar al passat ens va deixar en mans d'una altra corona, que només serveix per recordar-nos tota aquella història antiga i nefasta, de tot això incomprensiblement hauríem d'estar tan orgullosos, que hauríem de passar gana i penúries sense fi, amb alegria i amb agraïment, per l'amor de Déu quina mena de societat som.
És tan especial la manera de fer política a Espanya per part dels polítics nacionals, que ara estan callant tot el desastre econòmic se centren en combatre la idea secessionista catalana, la veritat és que els ha anat de perles aquest topada perquè ja no es parla del 25% atur, de la banca, que l'any que ve serà pitjor que aquest. Ara el govern i les esferes influents espanyoles estan dia rere dia combatent la idea de segregació de Catalunya, no com treure Espanya del pou en què es troba, sinó com aconseguir que Catalunya no surti d'ell.
El més curiós és que per incidir en això no fan més que voler demostrar que la que s'equivoca és Catalunya, que està prenent uns camins injustificats, però bé si és així que més et dóna, ja s'ho trobarà, i llavors podràs obrir de nou els braços i dir-li, veus ja t'ho deia jo, no pots anar d'estat independent per lliure, necessites a Espanya d'on no hauries de haver sortir mai, però no, aquesta no és la realitat la realitat és totalment el contrari, és Espanya la que no pot prescindir de Catalunya.
Així que en comptes d'intentar apaivagar la tensió, el camí optat per la política d'Espanya és l'atac, la denúncia, el impulsar la por, i el més curiós és que és tant l’ interès que en això posen, que tal sembla que més que espantar intentin com justificar que no tenen la culpa que Catalunya vulgui anar, s'intenta desmentir fets xifres opinions amb interpretacions pelegrines, com per voler fer veure a l'opinió pública i política nacional i internacional, que estem equivocats, que Espanya no ens fa afora que som nosaltres els que ens volem anar, i davant la perspectiva real del que ens espera si ens quedem, el millor és intentar anar-nos com més aviat millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario