Després dels resultats esdevinguts el passat 25N més els successos polítics i socials que els segueixen demostren ben clarament que la identitat catalana pretesa per la manifestació del 11-S i durant la campanya electoral no existeix que la veritat és simplement que la societat està completament fastiguejada de la política i els polítics que governen tant aquí com a Espanya i també perquè no dir-ho a Europa.
Ho sento molt sincerament escriure això però no hi ha una altra interpretació la societat reclam el 11S una solució a la seva desesperança i al seu pèrdua de valors materials i socials, i es va agafar a una música que sonava bé i lògica: Espanya aquesta tan malament que pretendre que ens servei és una utopia, després i si provem de sortir-nos fora d'aquesta nau que angoixa. La idea era lògica però no bona perquè s'ha vist que la societat catalana ja no és la societat catalana, sinó la que viu a Catalunya cosa molt diferent.
El mateix o pitjor passa amb els i la política, tanta desunió política hi ha com desunió social existeix, i jo diria que encara més, el pitjor de tot això és la por que ha envaït als polítics elegits, veuran: CiU no esperava la caiguda de diputats que ha patit i ara clar aquesta no s'atreveixen a seguir endavant, perquè a més ha quedat clar que CiU no existeix, sinó que en realitat és d'una banda Convergència Democràtica i en una altra ona política Unió Democràtica, ambdues de Catalunya, és l'única cosa que tenen de veritat en comú.
En un altre banda el veritable guanyador de les eleccions és a dir ERC no esperava aquests resultats ells volien una CiU que governés i aguantés tots els pals i ells treballar per darrere fent la política independentista sense cap tipus de compromís concret això però s'ha girat jo es fiquen en el Govern de la Generalitat o com diu CiU no hi ha ni govern ni consulta ni independència ni Catalunya.
Els altres partits ja ni esmentar són (excepte el PP) uns comparses més “zombis” que actius en el joc polític i aquesta és la realitat no precisament la realitat política dels resultats electorals que és una altra però si la realitat política a la qual l'heterogènia societat que viu a Catalunya ens ha portat amb els seus vots.
Catalunya avui, ara, està més a prop del seu descomposició real, que de la seva salvació no ja com a estat independent sinó com CA el govern central no podrà admetre un desgovern com el que s'acosta perquè tal com han anat les coses ningú entendria que Convergència o Unió pactés amb el PP primer perquè haurien de separar-se i en aquest cas no tindrien els escons necessaris, ERC si manté la seva postura, si no vol formar govern amb CiU, menys ho farà tota sola el PSC no està per aquests trots i els altres menys encara.
Així que la paradoxal situació pot resultar que de voler ser un estat independent Catalunya passi a haver de ser absorbida pel govern central d'Espanya davant la impossibilitat de ser ni tan sols una CA perquè per a això es necessita un govern que no està clar que es pugui constituir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario