Artur Mas no ha estat derrotat, simplement no ha guanyat més del que ja tenia. Els vots obtinguts per CiU són mal comptats solament 100 mil menys dels que li van donar 62 diputats fa dos anys, això vol dir que si ha perdut escons és més per la llei electoral que no per la caiguda del seu electorat, m'explico, l'increment sensacional de votants hagut a aquests comicis han modificat les relacions de la llei d'Hont aquest és un dels problemes d'Artur Mas en aquestes eleccions. Però hi ha més hi ha un segon problema que aquest si va enganya la perspicàcia del governant.
Quan la manifestació del 11S va posar en evidència que la societat estava farta de retallades per culpa de que els seus esforços es dilueixen en els pressupostos generals d'Espanya, i després de la negativa d'una fiscalitat diferent per a Catalunya per part del govern central, a Artur Mas no li quedava altra sortida que viure dos anys més en el no res, esperant el raja del cel europeu y espanyol, o sacsejar les estructures socials i veure de sortir cap a la resolució definitiva de l'economia catalana. Aquesta va ser la seva decisió i alhora ha resultat ser el seu problema.
I això ha estat un problema per CiU perquè des del principi des d'Unió se li han posat rèmores molt sibil·linament però molt contundents com s'ha vist al final, aquestes rèmores han impedit que la nova classe votant que s'ha mobilitzat aquesta vegada a causa del motiu principal de la independència de Catalunya, no veiés a CiU el partit convençut i segur per dedicar-se en cos i ànima a aquest projecte i d'això es va encarregar molt bé repeteixo el grup d'Unió Democràtica amb les relliscades i ensopegades de Duran i Lleida.
Així les coses els nous votants aquest 10% de més en relació a les anteriors eleccions i que és fàcil deduir, els mobilitza la idea d'independència, simplement no van escollir a CiU sinó ERC els que estan a favor, a Ciutadans els que estan en contra, i al CUP els que estan farts de tot més o menys, no hi ha fracàs no hi ha càstig, simplement hi ha un canvi d'escenari pre i ara post electoral.
Ara és cert el embolic és gran perquè a CiU se li ha vist el llautó, i la simbiosi Convergència i Unió no és tan perfecta com fins ara ha anat sen suficient en unes circumstàncies de governs "administratius" podríem dir, en el moment que ha entrat en joc la política han sortit les diferències i s'ha vist que hi ha uns que són més catalanistes que altres ¡Ho! Desil·lusió i ara que fem, perquè aquest és ara el problema això ja no s'enganxa ni amb cola.
Avui una part de CiU voldria a ajuntar-se amb ERC per seguir molt més fort el moviment independentista, però una altra part no voldrà anar i aquest és el problema d'avui en la política catalana, fins que no es decideixi qui baixa del ruc a CiU no se sabrà si hi ha o no sortida a aquest embolic monumental que des de CiU es va permetre que Artur Mas ho iniciés, amagant que a mig camí li anaven a anar deixant sol davant el perill.
Jo crec que finalment CiU abraçarà a ERC i que es dividiran les tasques uns governessin el dia a dia i altres planifiquessin el futur sobiranista, al final el més segur és que qui acabi preocupant seran els primers en llepar-se als dits d'un fiasco que no ha estat tal com ho han interpretat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario