Ha començat a Catalunya el camí per intentar canviar el futur, per intentar que no sigui el mateix que el passat, un passat que ens està arrossegant al fons de la misèria social i econòmica, a la qual està abocada Espanya per la seva polítiques i els seus sentiments imperialistes que, com si portés una bena als ulls, li impedeix veure que el món, la societat i l'economia, està completament fora de l'òrbita dels seus encara somnis de grandesa. Espanya segueix alimentant-se de la creença que és "Una Gran i Lliure" eslògan que va encunyar el nacionalisme imposat per Francisco Franco després de la Guerra Civil de 1936/1939.
Catalunya ha lluitat colze amb colze en la postguerra, una mica obligada per descomptat, amb el govern de la dictadura i democràticament, amb els governs democràtics posteriors fins a l'actualitat, ha contribuït a recuperar una societat espanyola malmesa, va ser lloc d'immigració en els anys difícils de la postguerra 1945/1960 es diu, mig seriosament mig de broma, que a Catalunya hi ha més andalusos i extremenys que en els seus propis orígens, no és així, però dóna una idea que mai Catalunya ha estat una regió insolidària o tancada al conjunt de la societat espanyola.
Ara en vista de la caiguda d'Espanya al buit econòmic i polític que aguditza el seu comportament centrista i imperial, tot el que havíem aconseguit d'indústria, de prestigi, de benestar, ens ho estan negant perquè el govern d'Espanya està necessitant tot el diners i recursos per mantenir-se al poder, els pressupostos de l'estat arraconen Catalunya a l'últim lloc en la seva atenció, i és lògic, hi ha regions molt més necessitades y que li son mes favorables.
Per això Catalunya el que vol és que ens deixin sols que ja ens ocuparem nosaltres de refer amb la força i caràcter que els catalans han fet gala durant tots els segles de la nostra existència. Vam ser, fenicis, romans, gots, visigots, francs, formem part del regne d'Aragó, fins que aquest es íntegre juntament amb Castella per formar el regne Espanya en plena etapa de la reconquesta cap al segle XII.
No demanem més de tornar als nostres orígens territorials i històrics, ni un pam més ni un pam menys, volem més ser Catalans, que no deixar de ser espanyols i si això és així, és perquè simplement no hem sabut encaixar amb el sentiment i caràcter espanyol, estic segur, ells són molts més, 6 vegades més, és de suposar que els estranys, els que estem fora de lloc, som nosaltres.
No volem cap avantatge, no volem cap tracte diferencial per part d'Espanya, perquè si acceptéssim aquesta condició de nou, al final això només portaria a ampliar el sentiment de rebuig per part de molts espanyols que addueixen que ens afavoreix a tot, i sense això des d'aquí els catalans ho veiem completament al contrari.
La nostra decisió no caldria mirar-la amb un ànim de pressió o de rebuig d'uns contra altres, sinó de forma natural, el tros de la península ibèrica en què habitem els catalans, i els trossos que habiten espanyols i portuguesos, no es van a separar físicament, només anem a governar diferent, res més. ¿És això el que fa por a Espanya? quin problema tenen, perquè ja no som a l'època històrica de l'obediència per dret de conquesta, o per unió de consorts com va ser la nostra.
L'edat mitjana ja es pasat, avui estem en l'època de la democràcia i les llibertats, no podem pensar que Espanya, per molt tapats que tingui els ulls no li ha arribat almenys el soroll de la democràcia i la llibertat de decisió dels pobles , només en les societats que no conformen la civilització occidental, es troben fets d'opressió per tirania, o per conquesta d'armes, però aquest no és el nostre cas formem tots dos part d'Europa som democràtics i lliures, així dons quin problema hi ha.
No hay comentarios:
Publicar un comentario