Acabada ja l'acció polític sindicalista de l'ahir, em sembla que cal tornar a parlar de les pròximes realitats que se'ns vénen a sobre, l'economia, l'atur, el rescat la banca, etc., Però tot i que totes són molt importants i necessària la seva solució, avui vull reprendre l'assumpte que potser avui i durant uns dies tornarà a agafar la primacia de la informació, les discussions, i els raons, de la política i de la societat espanyola, em refereixo a les eleccions de Catalunya, del ja cada vegada més proper dia 25 de novembre.
És evident que no són les eleccions pròpiament com a tals, el que causa el moviment social polític i especulatiu per part de la societat, els polítics, i la premsa en el seu conjunt. El tema segueix sent el de fons, el de per què i perquè, es fan aquestes eleccions, i que com tots sabem, és la intenció de promoure un camí de secessió de Catalunya de l'Estat Espanyol per a crear un nou i singular Estat Català.
Discutir els aspectes econòmics d'aquesta possible separació per uns i per altres, és al meu pare una mica ingenu, perquè per arribar a alguna cosa real, hauríem de conèixer i preparar molts números, que ara jo crec que ningú vol fer-ho perquè és la basa final que es guarden els polítics, per discutir o negociar segons surtin les eleccions, jo el que si crec és que l'acció política empresa, no té marxa enrere, d'aquestes eleccions sortirà la necessitat d'establir, si no la segregació real i total, si una virtual, econòmica i de representativitat, suficient perquè satisfaci a tots dos, podríem anomenar contendents.
Si vostès volen la meva opinió, crec que per a Catalunya el més convenient és la total segregació o independència del regne d'Espanya, i no ho dic per la meva condició sentimental de català, sinó per lògica racional. Que és més fàcil de moure una roca de 47 tones o una pedra de només 7 tones, que és més fàcil de dirigir i acoblar una orquestra simfònica de 47 músics, o un sextet de corda, fixin-se’n aquest últim exemple les orquestres necessiten a part de els músics un director i uns solistes, i els conjunts en canvi no, els set s'acoblen sols entre ells. Per això és lògic suposar que les coses petites són més fàcils de governar que les més grans.
En el meu article d'avui, no vull incidir o aprofundir en aspectes econòmics o tècnics relacionats sobre el fet que se'ns planteja, però si vull dedicar un temps a intentar rebatre les barbaritats que es llancen sobretot des del PP, sobre el que els passaria als espanyols atrapats a Catalunya, en el cas que aquesta es convertís en un nou estat, són tan irracionals els comentaris que hi ha hagut fins ara que francament em provoquen riure, són tan irreals que són, diria jo, com acudits això si de mal gust alguns d'ells, que si els canviarien els cognoms, que si no podrien passar les fronteres, que si perdrien els passaports i el DNI etc. ...
Per això i prenent pel costat humorístic, m'he posat a pensar que passaria amb els espanyols a Catalunya en aquest supòsit, i he fet servir com enunciat un plagi d'aquella famosa pel·lícula "Un americà a la cort del rei Artur" aprofitant que el possible president que sortirà de les eleccions, segons totes les enquestes, el seu nom en castellà és Arturo el joc de paraules és possible, també perquè en alguns comentaris emesos per polítics del PP s'ha tractat ja la figura de "Artur Mas" com messies i rei i altres floretes.
Bé tornant al tema en qüestió, davant una eventual independència de Catalunya els ciutadans espanyols seguirien sent espanyols segons sigui la seva voluntat, seriem els ciutadans catalans, els que tindríem el problema burocràtic d'haver de canviar la documentació civil, el ciutadà que avui viu i treballa a Catalunya però que no vulgui assumir la nacionalitat del nou estat, ningú l’obligarà ni el fera fora, ell tindrà el seu passaport el seu document d'identitat d'Espanya, perquè no és Espanya la que canvia és o serà en aquest cas Catalunya, és més jo em fa l'efecte que existiria tanta relació entre ambdues nacionalitats, que segurament hi hauria la doble nacionalitat, com ja existeix entre segons quins nacions i Espanya.
L'espanyol de convicció i sentiment no ha de témer res en absolut, només li canviarà l'estat fiscal i burocràtic, com a qualsevol no espanyol que avui viu treballa i té propietats a Espanya, només cal tenir en compte repeteixo que succeeixi o no el fet secessionista, Catalunya serà al mateix lloc, no és que desapareixerà de la península ibèrica, tots aquests burletes arguments sobre els cognoms, la por de ser català sense voler-ho, tot això és voler muntar arguments de por a una part dels habitants actuals de Catalunya que són més espanyols que catalans, en una paraula, el mateix que ens fan als catalans amb la bola de no cobrar les pensions o de posar-nos fronteres, etc. etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario