Crec que des de la celebració dels "Jocs Olímpics de Barcelona en1992", no s'havia tornat a parlar de Catalunya com a les últimes setmanes, això és un primer pas important per al desenvolupament dels plans de sobirania de Catalunya, és evident que el primer pas havia de ser aquest, que tot o gairebé tothom, sabés de l'existència una economia d'una nacionalitat amagada i ocultada durant segles per la grandesa d'Espanya, i que des de fora últimament es creia que només era un gran equip de futbol.
Això durant aquestes setmanes com dic i fins avui mateix, s'ha ampliat, gràcies a tots els catalans per la seva enorme manifestació pública, i socialment perfecta del passat 11-S, i a les posteriors barbaritats emeses per membres del govern d'Espanya, els seus portaveus polítics, i els periodistes i tertulians degudament alliçonats. I per descomptat també per part catalana, cal comptar amb el treball lent i tranquil de CiU, i els partits catalanistes col · laterals que encara que es barallin al fons van a per el mateix.
La solució al problema de l'encaix català a l'Estat espanyol, ha arribat a tots els racons polítics i econòmics del món, i ha fet el seu efecte de manera que es pot dir que la solució a aquest tema arribarà des de fora. "Europa li dirà a Espanya que no molesti a Catalunya", ha assenyalat Niño-Becerra. Important economista que basant-se en les dades de l'estudi de la professora de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, ha indicat que "no cal ser un Premi Nobel per saber que una Catalunya independent és viable econòmicament".
I la comunitat econòmica mundial li dirà que vagi amb compte amb aquest tema a Espanya, perquè si està clar que Catalunya és viable, ja no ho és tant que Espanya sigui viable sense Catalunya. No em revolucionin, no és una fal·làcia el que estic dient, la prova la tenen que no hi ha cap dada ni cap estudi fiscal que aventuri que Espanya, sense els impostos catalans, pugui mantenir el seu PIB, els seus compromisos de deute, així com les seves equilibris i necessitats socials, que això també compta.
La bomba llançada per Catalunya ha resultat d'un esclat tan gran que s'ha escoltat arreu del món, en part perquè entre altres coses el govern i els polítics espanyols s'han afanyat massa aviat i amb massa èmfasi, a apagar el ressò produït per la sorprenent explosió, en lloc de fer de apaga focs que han fet és avivar les flames, el que ha posat el problema sobre la taula de la UE i de les altres cancelleries, governs i premsa mundial.
Així que ara un ja no sap qui té més problemes si Catalunya en iniciar una aventura desconeguda fins ara, o Espanya que dóna tota la impressió que està obligada a que s'acabi bé aquesta aventura, perquè li crea una incertesa interna i externa d'unes proporcions que jo crec que cap de les dues parts volia que aparegués tan aviat, no dic com veuen vostès, com ha de ser la forma de solució sobre això, però el que si tinc clar és que contra menys soroll fem tots millor solucionés d'una manera o una altra, això el temps i les pressions externes a uns i altres ho diran.
No hay comentarios:
Publicar un comentario