Per fi s'acaba la campanya electoral catalana, la veritat és que tenia moltes ganes per dues raons bàsiques: una perquè sóc plenament conscient que vaig a participar en un moment històric, potser irrepetible de la història de Catalunya i d'Espanya, i un altre perquè ja em fa vergonya i llàstima de veure com es comporten els polítics, i la indústria de la informació al complet.
Ja sé que no agradarà el meu comentari, però es posin com es posin, la realitat és que Espanya ha "decidit" que els que lluitarem pel nostre dret a "decidir", som els dolents, i els que no ens volen deixar “decidir” són segons ells els bons, no ho entenc jo creia que la democràcia era just el contrari, que tothom té el mateix dret a pensar, a decidir, i ser el que veritablement sent, però sembla que a Espanya i per a la majoria d'espanyols no és així, cal ser espanyol i punt.
És curiós perquè en aquest país en moltes coses és molt democràtic i avançat, a Espanya es poden formar famílies monoparentals mitjançant matrimoni per exemple, es pot un riure de la monarquia, del govern, es pot ser catòlic i professar altres religions, hi ha el divorci des de fa anys, en fi sembla un país modern i de llibertats democràtiques àmplies. Però tot s'acaba quan es volen manifestar uns sentiments nacionals, propis d'una comunitat de persones que pel que sembla senten diferent, en altres paraules, no senten l'orgull inapel·lable de sentir-se espanyols.
Però un s'adona que en realitat no és això, no és qüestió de sentiments patris, el que a Espanya li molesti que vulguem preguntar a nosaltres mateixos, si volem ser només catalans, o seguir com fins ara, no és qüestió de sentiments repeteixo és qüestió d'ingressos per càpita, és a dir el famós PIB, un no troba una altra explicació per justificar els terribles atacs rebuts per part de totes les escales socials espanyoles durant aquesta campanya, ens han anunciat i amenaçat amb catàstrofes sense fi, la misèria, l'abandó , pràcticament el no-res seria el nostre futur sense Espanya.
I com això no causava efecte en la societat catalana, des de les altes esferes del país, les polítiques i les informatives, s'han organitzat per llançar falses acusacions i amenaces d'informes policials, sobre la dignitat de part dels nostres representants per veure de inhabilitar-los moralment davant de la societat catalana, i aquí ja s'ha produït el ridícul més espantós que es pot fer, perquè tot el llançat ha resultat un muntatge d'allò més bast i fals que puguin imaginar, això només provoca una reacció encara més a favor de la convicció que en aquest país molts no volem seguir.
Però és que a més, Espanya ha quedat en evidència davant dels seus socis polítics a la UE, és increïble aquestes reaccions, amb la finalitat de danyar a Catalunya, s'han quedat com es diu amb el cul a l'aire, ensenyant realment totes o part de les vergonyes per les quals els catalans volem formar el nostre propi estat, i independitzar-nos de l'absurda Espanya que és incapaç de raonar i de pensar tan sols, en si el que fa la perjudica més que la beneficia.
Per fi es va acabar, demà es tria per votació democràtica als polítics que han portar al final d'aquesta aventura que volem iniciar sense tardança, la volem fer sempre que es compleixi la condició fonamental, que sigui la majoria de catalans que vulguin aquesta independència, i per això el primer pas és simplement fer una consulta o referèndum a la ciutadania, bé ja que només aquest primer pas, ha revolucionat a tot Espanya de dalt a baix, això repeteixo sense saber quin resultat podria donar aquesta consulta, un francament s'espanta en pensar que si per això ens han trinxat, que passaria si la consulta donés com a resultat que sí, que els catalans en la seva majoria, volem un estat propi fora de la sobirania espanyola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario