Que el camí emprès pel govern del Sr Mas no té marxa enrere, és evident, hem d'arribar ja indiscutiblement a un final, ara aquest final és molt complicat com ja ho va advertir el president Mas, però és que a mesura que passa el temps em temo que complicat o no, al final no hi haurà una altra sortida que la segregació, bé pels desitjos dels catalans, bé pels cops i desaires rebuts pels polítics d'Espanya, que no es justifiqués ni per uns ni per altres la tornada enrere.
Bé imaginem que ja estem allà hem arribat i ens proclamem una nació i un estat lliure, la realitat que es presenta davant d'aquesta situació pot ser la següent som una nació que físicament està en el continent europeu, que limitem al nord amb França, a l' est amb el mar mediterrani, i a l'oest i al sud amb Espanya, el millor d'aquesta situació és que tenim mar, és a dir tenim assegurat la sortida i l'entrada de mercaderies, matèries primeres i persones per mar, per un mar que no ens el pot tancar ningú això és la primera gran avantatge.
Però cal pensar en la realitat, arribats a aquest punt cal explicar que si no canvien les coses ens poden tancar les fronteres de l'oest i del sud per part d'Espanya, i fins a la del nord per França si tem per la seva Catalunya nord. Això no ho estic dient perquè si, hem llegit ja diverses amenaces per part d'Espanya, i no hem sentit res sobre això per part dels nostres veïns del nord, però almenys tenim el mar, element que ja dominem durant molts segles de la nostra història , així que per por a quedar-nos aïllats no hem de tenir.
Després queda la qüestió de la supervivència econòmica i comercial, i aquí se m'acut que pot haver una sorpresa molt interessant, veuran la independència física a través del mar ens permetria ser una nació especial al continent europeu, si fos necessari, si l'Europa l'euro ens volgués castigar empesa per Espanya exercint una mena de bloqueig, per mantenir-nos-hi, això no vol dir que els nostres productes no fossin d'interès comercial i per descomptat seria molt interessant permetre el pas de mercaderies procedents del veí del sud cap al nord sota condicions de cànons de pas etc., podríem sortir per mar amb destinacions múltiples i el que és recíproc rebre subministraments des les mateixes destinacions i pel mateix camí, aquesta realitat anul completament la temptació de tancar fronteres amb França i amb Espanya.
Però no acaba aquí l'especial condició de Catalunya, la nostra mida i situació ens permetria, en cas d'impossibilitat de mantenir-nos en l'economia de l'euro, (que és el que volem) crear fins i tot unes condicions fiscals i monetàries fora de l'euro, i aquest és al meu entendre el pla B, no hauríem de fiar tot a la lògica democràtica que se suposa a Espanya i a la comunitat europea, i si no la tenen o no la volen aplicar, doncs crec que Catalunya estaria lliure també de ser una mica rebel podria plantejar uns bons incentius fiscals per capitals i empreses per exemple.
Catalunya independent pot defensar-se molt bé dels possibles càstigs o atacs de gelosia o menyspreu de veïns, petits o grans, tan clar és que gairebé es pot pensar que és el contrari, potser hem de pensar que tot el desassossec i amenaces que veladament ens envien, no siguin atacs sinó defenses, perquè repeteixo què passaria, si establíssim una fiscalitat nova a Catalunya, que permetés desembarcar aquí empreses multinacionals, asiàtiques, russes, i no ens enganyem també europees i americanes, qui sap si això fa por, o no, potser fins i tot li interessaria a la rígida economia “germana – europea”.
Catalunya podria constituir un una nació classificada com "emergent" a Europa fora de la tirania i la fiscalitat de l'euro, que no tenim divisa convertible internacionalment, això no és problema tampoc la té la Xina, però gràcies al seu comerç no té problemes en ser la major tenidora de dòlars i euros del món, que cal fabricar una moneda interna, ja res s'imprimeix, així que fos pors, si la societat catalana és prou forta i està convençuda que el que vol és ser una nació, no hi ha argument físic econòmic ni polític que el pugui avortar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario